.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 14 de febrer del 2022

Un any desaprofitat

Avui fa un any que l'independentisme català va guanyar les eleccions, amb un 52% dels vots emesos. Però vist amb la perspectiva dels 365 dies transcorreguts, no sembla que el moviment independentista hagi sabut aprofitar la seva gran victòria a les urnes. Si en comptes d'unes eleccions al Parlament la votació del 14 de febrer del 2021 hagués estat un referèndum d'autodeterminació, com els que s'han organitzat en països democràticament més endreçats que el nostre, amb el 52% dels vots avui seríem una república independent.

Els partits polítics independentistes amb representació parlamentària no han fet bé la seva feina, com tampoc han treballat bé els que no tenen representació al Parlament. Posats a buscar responsabilitats, aquí no se salva ni l'apuntador. No vull fer un judici d'intencions, però de vegades sembla que alguns polítics independentistes juguin en contra dels interessos independentistes, guanyadors clars de les eleccions. Aquest virus és un engany a l'elector, i s'hauria d'extirpar. Admetre aquesta realitat resulta tan decebedor com necessari, sobretot perquè cada error del moviment independentista l'ha aprofitat el moviment unionista per tal d'evitar una caiguda encara més forta. Això no ens ho podem permetre. A Catalunya, l'unionisme encara suma el 48%.

Si no s'avancen les pròximes eleccions, cosa que no es pot descartar, queden encara tres anys per tornar a votar. En aquests tres anys la majoria independentista s'ha de plantejar seriosament com intentar evitar un altre error com el que estem patint ara. No puc oferir una recepta màgica perquè no la tinc, però sí un parell d'idees: 1/ Si els candidats independentistes a ser diputats no accepten que corren un risc i l'assumeixen amb totes les conseqüències, que no es tornin a presentar. 2/ Si els partits nominalment independentistes volen demostrar que ho són de veritat, que no ens enredin més i parlin clar.

S'ha acabat el bròquil!, continuar amb la comèdia que estem vivint només ajuda l'adversari. I ja per acabar, de la Taula de Diàleg, algun comentari? Cap ni un, uns i altres ja ens han fet passar massa vergonya.