S'ha de ser d'una manera molt especial perquè una persona prengui la decisió de treballar en una professió que, entre altres requisits, també l'obligarà a exercir la violència física contra els seus conciutadans, fins i tot encara que les circumstàncies no ho justifiquin. No tothom serveix per obeir segons quines ordres, i més encara quan aquestes poden ser clarament injustes com va passar l'u d'octubre del 2017, i vam veure amb tristesa i indignació com tota aquella colla de vàndals armats i uniformats vinguda de les Espanyes al crit de "a por ellos" es va dedicar a atonyinar gent indefensa de tota edat i condició que només pretenia votar de manera pacífica en un referèndum. Aquell matí de trista memòria la policia va deixar més de mil persones ferides de diversa consideració, i fins al moment els responsables —els que van donar les ordres, i els que les van executar— encara no han estat jutjats. Convindrem que no tothom serveix per exercir la violència gratuïta contra les persones; sense anar més lluny, jo mateix no serviria per fer aquesta feina. És per això que, en els processos de selecció de personal, tant les empreses privades de vigilants de seguretat com les forces de l'ordre que tenen el monopoli de la violència, sotmeten els aspirants a treballar-hi a determinats estudis que els permetin tenir la garantia que seran capaços per fer les feines lletges que hauran de fer, sense discutir mai les ordres dels seus caps, per més forassenyades que siguin. No estic insinuant que les societats no necessitin disposar d’una policia efectiva, però potser entre la formació dels aspirants a treballar en aquestes feines hi sobra un ús desmesurat de la porra i hi falta molta més psicologia i empatia cap a la ciutadania que els hi paga el sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada