(Nota prèvia: Avui tenia previst deixar la política una mica de banda i parlar d’un restaurant que vaig descobrir fa pocs dies al barri del Raval de Barcelona. L’actualitat més immediata, però, s’imposa. De menjars ja hi haurà ocasió de parlar-ne més endavant).
Ja sé que això que escric avui potser no és gaire políticament correcte i fins i tot hi pot haver qui ho consideri una petita provocació. Doncs bé, m’he llegit el discurs que va fer ahir Ibarretxe al Parlament de Vitòria i només puc dir que hi estic d’acord. Observo que sobretot des d’Espanya molta gent se’l carrega però, amb tota franquesa, des d’un plantejament democràtic jo no hi he sabut trobar res que grinyoli. Però és que res de res.
La conclusió que en torno a treure de tot això és que aquí no agrada gens la discrepància i que molta gent dóna per fet que qui se surt d’unes determinades idees polítiques prefixades ja és mereixedor d’una condemna. I jo ja he deixat clar moltes vegades que les idees polítiques, siguin quines siguin, poden ser objecte de crítica però sempre s’han de respectar. Encara que surtin de la boca del senyor Ibarretxe.
Ja sé que això que escric avui potser no és gaire políticament correcte i fins i tot hi pot haver qui ho consideri una petita provocació. Doncs bé, m’he llegit el discurs que va fer ahir Ibarretxe al Parlament de Vitòria i només puc dir que hi estic d’acord. Observo que sobretot des d’Espanya molta gent se’l carrega però, amb tota franquesa, des d’un plantejament democràtic jo no hi he sabut trobar res que grinyoli. Però és que res de res.
La conclusió que en torno a treure de tot això és que aquí no agrada gens la discrepància i que molta gent dóna per fet que qui se surt d’unes determinades idees polítiques prefixades ja és mereixedor d’una condemna. I jo ja he deixat clar moltes vegades que les idees polítiques, siguin quines siguin, poden ser objecte de crítica però sempre s’han de respectar. Encara que surtin de la boca del senyor Ibarretxe.
8 comentaris:
Però què dius Miquel???
Ibarretxe sap que no té raó, els drets humans es refereixen a les persones i en Ibarretxe parla dels drets dels bascos i basques, els quals com a conjunt no existeixen.
Els drets individuals dels bascos són reconeguts a la Constitució, que és la llei suprema que ens governa a tots, no té res a fer a Europa, i em sembla demagògia barata el que va fer ahir al Parlament Basc.
Per cert, trobo que és una provocació el que has deixat al meu blog ;)))))) dir que dubtes que voti al partit????? per què dubtes????
Quina barra... dit amb humor, però m'ha picat la curiositat.
El fet que sigui políticament correcte o no tant li fa. El políticament correcte és una invenció d'una colla que l'únic que intenten és que totes les opinions que no siguin les seves siguin mal vistes.
Curiosament els "políticament correctes" són els que es creuen més tolerants i comprensius, quan realment son la gent més tancada del món ja que no només no toleren altres maneres de pensar sinó que a mes de seguida es refereixen al masclisme, el racisme, el feixisme... per descriure a qui no opina com ells.
Hi ha moltes coses que no són políticament correctes i no hi ha cap mal en dir-les tal i com són. La resta es enganyar-se un mateix
"Ibarretxe sap que no té raó, els drets humans es refereixen a les persones i en Ibarretxe parla dels drets dels bascos i basques, els quals com a conjunt no existeixen."
Ara ja no es persegueix a les minories, estaria mal vist, n'hi ha prou en negar la seva existència, o més ben dit negar que tinguin drets com a tals, malgrat l'existència d'estatuts d'autonomia que especifiquen ben clarament un conjunt de drets. I a qui no li agradi li passen pels nassos la sacrosanta constitución. Per cert, els bascos no hi van votar en contra?
Hola Eureka,
De moment només per dir-te que la darrera part del teu comentari de dalt ja te l'he contestat directament al teu blog.
En què té raó Ibarretxe? En que és una decisió política i no jurídica? En realitat, ell sap perfectament que la seva és una iniciativa no contemplada en l'ordenament jurídic. Si s'ha de canviar la constitució, que es faci... però que no se saltin les regles de joc. Vinc d'Estella, on em van convidar per parlar de republicans en unes jornades d'estudi del carlisme... hi ha formes de raonar que venen de lluny, però que només han portat que desgràcies als qui les practiquen i als qui les hem d'entomar!!!
En fi, res, una abraçada ben cordial
Moltes gràcies pels vostres comentaris, tots són d’agrair.
"Ibarretxe sap que no té raó". "no té res a fer a Europa", "ell sap perfectament que la seva és una iniciativa no contemplada en l'ordenament jurídic". etc. etc. etc.
Cada vegada que en aquest país algú que ha considerat conculcats els seus drets ha portat l'estat espanyol davant del tribunal d'Estrasburg hem hagut de llegir comentaris similars. Per tant, ja no és novetat que ara que hi anirà Ibarretxe es tornin a sentir. Llibertat d’opinió per a tothom i al final que els jutges diguin el que tinguin de dir.
Cada vegada que Estrasburg ha fallat en contra de l'estat espanyol (anys després de començar el procés, en un sistema judicial que de tant lent acaba sent injust), la noticia ha quedat reduïda a una petita nota en pàgines interiors dels diaris. Sembla que a alguns no els convé que se sàpiga que Espanya no sempre té raó, que Estrasburg a vegades dóna la raó als altres. De resolucions contràries a Espanya a Estrasburg n’hi ha de tota mena, però sembla que no és políticament correcte dir-ho amb veu massa alta.
La darrera resolució contraria a Espanya es va produir fa molt poques setmanes, amb el cas dels "independentistes" catalans injustament engarjolats per Garzón i torturats per la policia abans dels Jocs de Barcelona. Ara Estrasburg els ha donat la raó. El govern espanyol no ha dit res, ni tan sols ha demanat disculpes públiques, i això és encara més greu tractant-se de governs del mateix color polític (llavors González, ara Zapatero). Garzón no ha dit res, ni tan sols ha demanat disculpes públiques. L’home va sempre tan enfeinat que potser ni ho sap. El PSOE no ha dit res, ni tan sols ha demanat disculpes públiques. I l'altra dia em van dir que a rel d'aquells fets algun d'aquells xicots ha quedat tocat de per vida.
A Cuba d'aquestes peculiars actuacions en diuen “pre-delito”, allà t’endrecen una temporada a la presó abans de delinquir, com a prevenció del delicte, i es queden tan amples. Però això no és Cuba, se suposa que estem en una democràcia.
Ara aviat tocarà el cas del diari “Egunkaria”, i després el de Batasuna, i després... Al meu entendre, és tracta de delictes d'opinió que no existeixen en una democràcia consolidada (en aquest aspecte Espanya encara s’ha de consolidar). A França això ho tenen molt clar, Batasuna és legal i no crec que deixi de ser-ho. Tots els detinguts dijous passat (amb una gran cobertura mediàtica dels mitjans d'aquí, que fins i tot es van atrevir a assegurar que seguint l’exemple espanyol la Batasuna francesa passaria a ser il•legal) han quedat ara lliures sense càrrecs (quasi no se n'ha parlat enlloc).
Summarizing, si acceptem com a bona la instància judicial d'Estrasburg, deixem que siguin els jutges d'aquell tribunal els que diguin l'ultima paraula, acatem la sentencia i després critiquem-la si no ens agrada. Però no ens precipitem a condemnar ningú abans de que hi hagi sentència. Si jo fos basc m’adheriria a la denuncia d’Ibarretxe, i deixaria que els jutges establissin qui té raó.
Ja per acabar: jo no he dit que Ibarretxe tingui raó sinó que “hi estic d’acord". Jo no concedeixo patents de raó a ningú, ni a mi mateix. Ningú té el monopoli de la raó, de raons cadascú té les seves i totes s’han de respectar.
El pla Ibarretxe és el principi de la fi al prepotent i caspos nacionalisme espanyol i això no es poca cosa
I mentre...que hi ha dels diners per a Catalunya?...perquè fa poquets dies vaig tenir la sort de sentir un basc de pro, intel·ligent i innovador que el primer que ens va dir és: tot el que us diré té una prèvia, sense el concert, no seria res...doncs, això...
Publica un comentari a l'entrada