Es pot viure sense Facebook?

Em faig jo mateix aquesta pregunta perquè darrerament, en segons quins ambients et bellugues, un té la impressió que plantejar-ho està quasi fora de lloc. En determinats grups socials quasi tothom utilitza el Facebook i l’element estrany és aquell que encara no hi ha entrat, tot i que alguns dels que finalment s’han apuntat a la moda (espero que ningú s’ofengui pel terme) admeten que ho han fet per simple gregarisme: com que tothom té Facebook jo també en vull tenir, i després ja veuré si l’utilitzo i com l’utilitzo.

Per aquells que no ho sàpiguen convé aclarir que Facebook és una utilitat social que et connecta amb la gent que tens al voltant i, segons explica l'empresa que el gestiona, t'ajuda a contactar i a compartir amb les persones de la teva vida. D’entrada s’ha d’admetre que això sona més que bé. Almenys a mi m’agrada. A qui no li agrada contactar amb les persones de la seva vida? A qui no li agrada compartir amb les persones de la seva vida?

Sabent ja tots, ara sí, de què parlem, respondré a la pregunta de dalt dient que sí, que evidentment és pot viure sense disposar d’aquesta utilitat social. L’autor d’aquest blog que esteu llegint n’és un bon exemple. Crec no equivocar-me si afirmo que em considero més digital que la mitjana de la gent del meu entorn familiar, d’amistats i professional. Això vol dir que des de fa anys utilitzo normalment el correu electrònic, tinc un blog a internet que actualitzo quasi cada dia, envio i rebo missatges SMS tant per temes professionals com personals, durant una temporada he utilitzat un twitter que ara tinc aturat (ve a ser com un complement del blog, com un mini blog, amb entrades molt curtes). Però no tinc Facebook i, de moment, no veig cap necessitat d’incorporar-lo a la meva vida.

Tinc la sensació que prescindint del Facebook preservo una mica (o varies miques) la meva privadesa, i vivint en l’època que ens ha tocat viure, amb tants controls ofegadors de tot tipus, el fet té la seva importància. Quins inconvenients se’t presenten si prescindeixes d’aquesta utilitat social? Suposo que molts (especialment si t’ho deixes explicar per segons qui) però jo francament encara no sóc conscient de tenir-ne cap.