Primer de tot potser convé deixar constància d’un fet que massa sovint s’intenta amagar. I és que a Catalunya existeix una clara discriminació per raó de llengua. Espanyol i català (totes dues llengües oficials) no reben el mateix tracte legal ni social, i molta gent se sent discriminada. Negar l’evidència no ens porta enlloc ni ajudarà a resoldre el problema. Una altra cosa és definir de quina forma es produeix aquesta discriminació, un tema que no tothom el veu de la mateixa manera.
Conseqüentment, hi ha gent que denuncia la discriminació lingüística que hi ha a Catalunya. S’ha de dir que, fins ara, sense massa èxit. Jo mateix sóc un dels que sovint denuncia aquestes discriminacions, tot i que s’ha de reconèixer que aquesta és una de les grans especialitats del Partit Popular. Ara el PP ens amenaça amb un nou recurs al Tribunal Constitucional d’Espanya (a Catalunya encara no en tenim) sobre aquest assumpte, el de la llengua, en aquest cas centrat en la Llei d’Educació que s’està discutint actualment al Parlament.
Per tal de preparar el terreny d’aquesta nova ofensiva contra el català (més val dir les coses pel seu nom), en un anunci del PP a pàgina sencera aparegut a La Vanguardia de diumenge passat (pàgina 29), entre altres demandes i exigències es podia llegir la següent:
Nuestra visión de la educación demanda y exige (...) Libertad para decidir la lengua preferente en la escuela: catalán, español e inglés.
D’entrada se m’acut una observació: s’han oblidat de l’amazig, l’ucranià i tantes altres llengües que es parlen a Catalunya. Per què només en mencionen tres, dues d’oficials i una que no ho és?
Un petit incís. Aquí el PP ens parla de llengua preferent. En un altre apartat del mateix anunci parlen de llengua bàsica. Des d’altres estaments s’utilitza el terme llengua vehicular. Per altra banda, l’Estatut vigent parla de llengua oficial. També ens trobem amb els termes llengua pròpia i llengua curricular, i potser encara me’n deixo algun. Reconec que els que no estem massa ficats en aquest negoci ens perdem entre tanta terminologia.
En fi, tornem al principi. A Catalunya hi ha una clara discriminació lingüística que, tal com jo la veig, és en favor de l’espanyol i en detriment del català. Només cal sortir al carrer i intentar fer les gestions d’un dia qualsevol parlant només en català: tasca impossible. O fer-ho tot en espanyol: cap problema.
Mentre hi hagi aquesta discriminació social de facto (no pretenc ni molt menys que em parlin en català, em conformaria amb que m’entenguessin) tinc clar que s’ha de protegir el català amb una normativa eficaç. I mentrestant, qui vulgui l’ensenyament en romanès sempre té l’opció de buscar una escola privada que ofereixi aquesta opció. I qui diu romanès diu anglès. O Espanyol. O basc. Però a Catalunya la llei diu que, com a norma general, l’ensenyament públic i concertat ha de ser en català. Les lleis i les sentències judicials sempre es poden criticar però s’han de complir.
Conseqüentment, hi ha gent que denuncia la discriminació lingüística que hi ha a Catalunya. S’ha de dir que, fins ara, sense massa èxit. Jo mateix sóc un dels que sovint denuncia aquestes discriminacions, tot i que s’ha de reconèixer que aquesta és una de les grans especialitats del Partit Popular. Ara el PP ens amenaça amb un nou recurs al Tribunal Constitucional d’Espanya (a Catalunya encara no en tenim) sobre aquest assumpte, el de la llengua, en aquest cas centrat en la Llei d’Educació que s’està discutint actualment al Parlament.
Per tal de preparar el terreny d’aquesta nova ofensiva contra el català (més val dir les coses pel seu nom), en un anunci del PP a pàgina sencera aparegut a La Vanguardia de diumenge passat (pàgina 29), entre altres demandes i exigències es podia llegir la següent:
Nuestra visión de la educación demanda y exige (...) Libertad para decidir la lengua preferente en la escuela: catalán, español e inglés.
D’entrada se m’acut una observació: s’han oblidat de l’amazig, l’ucranià i tantes altres llengües que es parlen a Catalunya. Per què només en mencionen tres, dues d’oficials i una que no ho és?
Un petit incís. Aquí el PP ens parla de llengua preferent. En un altre apartat del mateix anunci parlen de llengua bàsica. Des d’altres estaments s’utilitza el terme llengua vehicular. Per altra banda, l’Estatut vigent parla de llengua oficial. També ens trobem amb els termes llengua pròpia i llengua curricular, i potser encara me’n deixo algun. Reconec que els que no estem massa ficats en aquest negoci ens perdem entre tanta terminologia.
En fi, tornem al principi. A Catalunya hi ha una clara discriminació lingüística que, tal com jo la veig, és en favor de l’espanyol i en detriment del català. Només cal sortir al carrer i intentar fer les gestions d’un dia qualsevol parlant només en català: tasca impossible. O fer-ho tot en espanyol: cap problema.
Mentre hi hagi aquesta discriminació social de facto (no pretenc ni molt menys que em parlin en català, em conformaria amb que m’entenguessin) tinc clar que s’ha de protegir el català amb una normativa eficaç. I mentrestant, qui vulgui l’ensenyament en romanès sempre té l’opció de buscar una escola privada que ofereixi aquesta opció. I qui diu romanès diu anglès. O Espanyol. O basc. Però a Catalunya la llei diu que, com a norma general, l’ensenyament públic i concertat ha de ser en català. Les lleis i les sentències judicials sempre es poden criticar però s’han de complir.
11 comentaris:
No cal lluitar contra molins Miquel, senzillament: fil-ferrada a la ratlla i cadascú a ca seu. Fàcil oi? ni als més guailisxaxipirulis d'aquí que ara s'estripen les vestidures i fan cara d'ensumar merda amb el català, se'ls acudiria criticar-lo.
perdó per la grolleria, però el meu pare i els meu avi em van dir que quan fos gran Catalunya seria independent, no em van especificar, però, quant de gran havia de ser, i ja perdo la paciència :(
Saumell, els grans perjudicats són els nens els pares dels quals no poden pagar una escola privada... S'estan limitant el seu futur, jo opto per una eduació pública trilingüe, és a dir els tres idiomes principals (castellà, català i anglès) repartits en les matèries troncals i optatives, no és tan costós i els nens ho agrairan. No es pot anar pel món sense saber escriure i parlar en anglès, en castellà encara pots aspirar a un cert futur, però en català, siguem realistes... Fa pena veure universitaris que no saben escriure correctament en castellà, em fa pena per ells...
Són tres idiomes que s'han de conèixer, un perquè és l'idioma propi i socialment emprat, un altre perquè el tenim i no ens costa gens aprendre'l i parlar-lo quotidianament. L'anglès perquè és l'idioma que et permet viatjar i obrir-te al món.
Actualment molt poca gent escriu i s'expressa correctament en els tres. Siguem realistes, és així, dono classes a la universitat i veient l'expressió escrita d'alguns alumnes en l'idioma que trien em poso a tremolar. I en qüestions d'escola pública (i concertada) i privada no m'he trobat amb unes grans diferències en expressió escrita. Sí m'ho he trobat en l'idioma que trien per expressar-se, de fet diria que els que venen de determinades privades tendeixen a triar el castellà.
Clidice,
Segur que el teu pare ja intuïa que tu viuries molts anys...
Eureka,
Com a complement del comentari que t’he deixat al teu blog et diria que siguem realistes, i siguem també menys utilitaristes. Anglès i espanyol sí, català també, totes tres al mateix nivell de màxima exigència. Ara només es tracta de fer una llei que tingui el suport de la majoria del Parlament. Jo m’hi apunto.
Andreu,
Posats a fer, jo encara hi afegiria el francès i sí, estic d'acord amb tu, el nivell d'expressió del jovent és molt baix. Penso que la responsabilitat de tot això no s'ha de buscar en l'immersió sinó en la manca d’exigència a l’escola durant els darrers lustres. Alguns fa anys que ho diem i ara en paguem les conseqüències amb aquest empobriment cultural generalitzat.
Des del meu punt de vista, s'ha de fer discriminació positiva a favor del català. Si no, el peix gros es menja sempre el petit. El castellà no té ni tindrà mai problemes de supervivència, en canvi el català va perdent dia a dia. Mai entendré les persones a les quals els molesta l'escolarització dels nens en català a Catalunya, és una ofensiva clara contra la nostra cultura. En definitiva, quantes més llengües conegui el teu fill, millor per la seva educació, la seva socialització i pel seu cervell, que guanya en complexitat.
Si els del PP són poc amics del català, no sabria què dir de Ciutadans...
Miquel,
Estem d'acord en que s'han de conèixer els 3 i si haguéssim de triar-ne un, jo triaria l'anglès com a prioritari, els altres dos s'aprenen sense voler (com a mínim si véns de poble, a ciutat no sé com va el català).
El principal problema que tenim amb el català és que els que el parlem ens costa massa poc canviar al castellà i ens fa certa vergonya defensar-lo davant de la gent que es nega a entendre'l (cosa molt fàcil, fins i tot un francès amb bona voluntat pot entendre'l) i defensa que com que som a Espanya, en espanyol.
Si no ens defensem nosaltres, no sé qui ho farà (no vindran de Brusel·les).
Pel què fa a la pobresa lingüísica del jovent, crec que és cosa de les noves tecologies i d'un canvi generacioonal.
Clara,
Molt d'acord.
Ciutadans dius? Em sembla que aquest partit s'està dissolent dintre d'UPyD, que no deixa de ser una cosa similar però potser amb una mica més d'autoritat. Tant un com l'altre es disputen els mateixos vots dels extrems del PP i del PSOE, vull dir que al final la suma sempre és la mateixa. Ciutadans potser es quedarà amb el copyright de l’idea però els vots aniran a la Rosa Díez.
Ramon,
Et ben asseguro que el català a Barcelona no l'aprenen sense voler. Simplement no l’aprenen. De fet en determinats barris pràcticament ja ha desaparegut. D’això em queixo. Res a veure amb els pobles. I l’anglès ni en un lloc ni en l’altre. Aquest és el trist panorama.
No patiu que a alguns pobles ja no hi ha cap escola on la llengua vehicular del pati sigui el català. Ara mateix el castellà és l'amo del meu, fins i tot m'han dit "catalufa de mierda" anat pel carrer parlant amb mon fill.
No cal que busquem culpables a la babalà. Els meus fills s'han criat en una escola catalana i laica. Han fet la majoria d'assignatures en català i parlen i escriuen català, castellà, anglès i una mica de francès i alemany. I que consti que no era una escola megapija, ho sé perquè la vaig poder pagar.
El mal del nivell cultural del jovent és que és similar al que hi havia abans del boom d'haver d'anar tothom a la universitat. Per parlar i escriure bé un idioma cal llegir-lo molt, no cal buscar immersions lingüístiques pel nivell cultural. I el jovent no llegeix, perquè? no cal acusar-los de res, no llegeixen perquè la majoria de gent més gran tampoc llegeix.
O sigui que, per a mi, tots anem amb una biga a l'ull criticant les branquetes dels altres.
Sempre vaig tenir la sort d'anar a escoles on el català era la llengua majoritària, encara que el castellà no el faig servir gairebé amb ningú no puc pas dir que no el domini igual de bé que la meva llengua materna. No fa falta dir que estic totalment d'acord amb el que dius sobre la discriminació existent a casa nostra. Una reflexió interessant és la que fa la senyora Gabancho al seu llibre "El preu de ser catalans".
En el tema de la llengua s'ha de tenir clar que el fet que el castellà no sigui llengua vehicular no implica que no s'ensenyi a l'escola. Si algú no sap redactar en castellà no serà perquè la llengua vehicular sigui el català, no fotem! jo visc a Osona, parlo durant el dia només en català i sé escriure i parlar perfectament en castellà; és molt fàcil, molt més que el català. Aquest argument de "libertad" i històries d'aquestes no cola per enlloc.
Salut
Jordi,
et diria que no hi ha cap llengua més fàcil que cap altre, ni més difícil. Això ens ho van deixar ben clar en una matèria anomenada "Ciències del llenguatge" a la facultat de Traducció i Interpretació". Les llengües són més fàcils o més difícils segons la disposició personal o les circumstàncies geogràfiques i culturals (a un català li costa menys el castellà o el francès que no pas el japonès, per raons obvies). "Mal de llengües", del professor Tuson, també va encaminat en aquest sentit i és una meravella de llibret.
Les declaracions de Mayor-Oreja al Fòrum, que vaig llegir casulament ahir, en què manifestava que son besavi va aconseguir treure els seus fills "del granero" obligant-los que només parlessin castellà gairebé no m'han deixat dormir aquesta nit.
Finalment, apuntar que diumenge passat em vaig comprar una Destino del 68 al mercat de Sant Antoni i que hi ha una carta-rèplica d'un lector valencià a un lector madrileny que... mare de déu: sembla que hagi estat escrita avui mateix: un debat i un greu problema secular que... com acabarà??? Sóc pessimista perquè treballo a l'ensenyament i el nivell de català dels alumnes està sota mínims...
No ajuden els polítics, no ajuden els llibres de text, no ajuden molts professors...
Publica un comentari a l'entrada