Blanco

Un tal Blanco que diuen que és ministre d’Espanya va ser ahir a Catalunya i va prometre no sé què sobre el traspàs de rodalies a la Generalitat, i l’oro i el moro sobre altres inversions i compromisos pendents amb Catalunya. Òbviament són promeses que ja s’havien fet abans per part de la seva antecessora en el càrrec, i que naturalment mai es van complir en els terminis establerts. Cadascú decideix la seva especialització i aquesta gent s’ha especialitzat en incomplir terminis i compromisos de tota mena amb Catalunya. De totes maneres, aquí els de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona el van tractar com si fos el rei Mides que venia a fer-nos un obsequi (això sí, amb els nostres doblers), i van fer veure que estaven molt satisfets amb tot allò que aquell home deia i prometia. El conseller Nadal feia aquella cara de murri que tots coneixem però a Hereu li queia literalment la bava. Blanco, però, no ho podia evitar, se li escapava el riure per sota el nas. Se li nota que fa molt poc que és ministre i encara no ha après a mentir amb aquella professionalitat i elegància a la que ens té acostumats el seu cap. Amb tota aquesta tropa jo des de fa temps faig com Sant Tomàs: només em crec allò que es pot tocar. I res del que prometia ahir el ministre es podia tocar. Per tant, el meu diagnòstic és que entre allò d’ahir i res no hi ha cap diferència. Som exactament on érem. Per cert, que la nova terminal de l’aeroport s’obrirà al juny no és cap novetat. Jo ho sabíem des de fa temps. Per això no li calia venir a Barcelona.