Crònica incompleta, Elkoreka guanyador

Ahir al vespre tenia la tele posada mentre retransmetien el “debate del estado”, i més o menys escoltava el que anaven dient uns i altres. A Rajoy (PP) no el vaig sentir, no puc dir res. A Zapatero (PSOE) només el vaig veure en les respostes, no en la seva intervenció inicial. A banda de la seva faceta de mentider compulsiu a la que ja ens té acostumats, negant una evidència darrera l’altra, el vaig veure molt tocat, com si fos un boxejador en KO. Duran i Lleida (CiU), com quasi sempre, va voler quedar bé amb tothom; no va estar gens a l’alçada del que ahir tocava. Com a català vaig tenir una decepció, per altra banda gens inesperada. Té tota la pinta que Duran encara veu possibilitats en una sociovergència, i es reserva pel que pugui passar. A Elkoreka (PNV) el vaig veure esplèndid, feia anys que no escoltava un discurs tan brillant al parlament espanyol; de la seva duríssima intervenció se’n sentirà a parlar. Sens dubte, el gran guanyador. Ridao (ERC) també va estar força bé com a plantejament teòric, però poc convincent vistos els suports incondicionals que el seu partit dóna a la franquícia catalana del PSOE. Darrere de Ridao sortien els diputats del grup mixt però ja eren quarts d’onze i ho vaig deixar córrer.