Jo també vull una subvenció

Resulta que em vull comprar unes sabates però ara mateix no tinc prou diners per pagar-les. O potser és que tinc altres prioritats de despesa. O tal vegada no són unes sabates, potser allò que m’agradaria és poder-me canviar la caldera de la calefacció, o la televisió que ja té uns quants anys. O ara que anem de cara a l’estiu, comprar-me una americana de lli. O fer un vol en globus aerostàtic, o anar a sopar al Restaurant Hispània. Tant se val. Però si el govern ajuda al meu veí a comprar-se un cotxe, jo vull que m’ajudi a mi a comprar-me unes sabates. Per què els contribuents hem d’ajudar als fabricants de cotxes, tot empreses estrangeres, i a mi no m’ajuden a comprar-me unes sabates fabricades per una empresa local? Francament, com a contribuent em sento discriminat. I el fabricant de sabates també està sent discriminat pel govern. Vull pensar que aquest sentiment és bastant generalitzat i compartit per tots els que, com jo, ni tenim previst canviar de cotxe a curt termini, ni som treballadors de les empreses que fabriquen cotxes. Per tant, deixant al marge altres consideracions, l’ajut per activar les vendes de cotxes em sembla una mesura socialment discriminatòria, fiscalment insolidària i políticament poc rumiada. A més a més estic convençut que pràcticament no servirà de res. Potser sí que ara es faran algunes vendes de més però, per compensar-ho, l’any vinent se’n faran unes quantes de menys. Una persona que ja ha dinat no acostuma a tornar a fer-ho el mateix dia. Una persona que es canvia el cotxe aquest any no se’l tornarà a canviar l’any vinent. Resumint, o tots moros o tots cristians. I com que no es pot ajudar a tots els sectors productius, ajudar-ne només a algun no deixa de ser una mesura discriminatòria, insolidària i poc rumiada. Si el govern vol activar el consum, que redueixi l’iva. Però no només pels cotxes. Que sigui una baixada generalitzada per a tothom.