"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
divendres, 21 d’agost del 2009
Democràcia a Afganistan?
La fotografia del Corriere della Sera ens mostra la cua que feien ahir per votar unes presumptes senyores, i dic presumptes perquè la normativa electoral d’aquell país ni tan sols permet comprovar-ne la seva identitat. De tot en diuen democràcia!
Hi ha coses que mai podré entendre... Relacionat amb el tema, molt recomanables els articles de l'Empar Moliner d'ahir i avui al diari Avui respecte els burquinis (burques+bikini).
Gràcies pels vostres comentaris. I parlant de la qualitat democràtica d'Afganistan, resulta que per motius tècnics els resultats electorals oficials no es coneixeran fins quinze dies més tard de la data de les eleccions, és a dir, fins a primers de setembre, però a les poques hores de tancar-se les urnes tots dos candidats ja es van proclamar vencedors, tots dos amb més del cinquanta per cent dels vots. A recordar que el president actual i candidat a la reelecció és un corrupte declarat (Afganistan es troba entre els cinc països més corruptes del mon), i el seu oponent és allò que se’n diu "un senyor de la guerra". I des de les institucions del món occidental, que són/som els “paganos” d’aquesta aventura, encara ens intenten vendre la moto que tot ha anat molt bé. Maco, oi?
Tal com diu l'Oriana Fallaci, la democràcia s'ha de voler, s'ha d'estimar: no es pot imposar. Els països islàmics no ho entenen això. El seu concepte de totalitarisme teocràtic, és a dir, que la religió ordeni tota la vida social, és endèmic. No hi ha res a fer. Sense canvi de mentalitat i sense cultura, no hi ha possibilitats de canvi.
El coneixement, la cultura, són eines que fan dubtar, que desperten la crítica. Mentre l'analfabetisme sigui tan elevat i amb les dictadures fonamentalistes habituals, l'islam no té solució
La fotografia del Corriere della Sera ens mostra la cua que feien ahir per votar unes presumptes senyores, i dic presumptes perquè la normativa electoral d’aquell país ni tan sols permet comprovar-ne la seva identitat. De tot en diuen democràcia!
6 comentaris:
és repugnant i no hi valen arguments com el respecte a la cultura o a la diferència.
Hi ha coses que mai podré entendre...
Relacionat amb el tema, molt recomanables els articles de l'Empar Moliner d'ahir i avui al diari Avui respecte els burquinis (burques+bikini).
Aquesta imatge demostra que la democràcia no és exportable i, sobretot, no és reduïble a unes urnes.
És algo més.
Aquesta democràcia passada pel filtre del Corà no crec que enganyi a ningú a occident...
Gràcies pels vostres comentaris.
I parlant de la qualitat democràtica d'Afganistan, resulta que per motius tècnics els resultats electorals oficials no es coneixeran fins quinze dies més tard de la data de les eleccions, és a dir, fins a primers de setembre, però a les poques hores de tancar-se les urnes tots dos candidats ja es van proclamar vencedors, tots dos amb més del cinquanta per cent dels vots. A recordar que el president actual i candidat a la reelecció és un corrupte declarat (Afganistan es troba entre els cinc països més corruptes del mon), i el seu oponent és allò que se’n diu "un senyor de la guerra". I des de les institucions del món occidental, que són/som els “paganos” d’aquesta aventura, encara ens intenten vendre la moto que tot ha anat molt bé.
Maco, oi?
Tal com diu l'Oriana Fallaci, la democràcia s'ha de voler, s'ha d'estimar: no es pot imposar. Els països islàmics no ho entenen això. El seu concepte de totalitarisme teocràtic, és a dir, que la religió ordeni tota la vida social, és endèmic. No hi ha res a fer. Sense canvi de mentalitat i sense cultura, no hi ha possibilitats de canvi.
El coneixement, la cultura, són eines que fan dubtar, que desperten la crítica. Mentre l'analfabetisme sigui tan elevat i amb les dictadures fonamentalistes habituals, l'islam no té solució
Publica un comentari a l'entrada