Sr. Sixte Moral i Reixach
Congreso, Madrid
España
Senyor diputat,
Vaig llegir la seva carta oberta al conseller Castells publicada al diari El Punt, on vostè li demanava que com a dirigent del partit activés la instauració d’un grup parlamentari propi del PSC, és a dir, separat del PSOE, al parlament espanyol.
Em sembla recordar que si ara la franquícia catalana del PSOE no té grup propi al parlament espanyol és només per l’expressa voluntat del PSC. Tampoc es tracta d’amagar que el PSC va decidir renunciar a tenir grup propi després de rebre fortes pressions per part del PSOE. Però si ens hem de creure l’autonomia de funcionament del PSC respecte al PSOE que vostès sempre ens expliquen, la conclusió lògica és que aquella decisió la va prendre lliurement el PSC. I si no és així, és que d’autonomia de funcionament el PSC no en té ni per decidir com s’organitza a Madrid.
Potser cal recordar que de grup propi el PSC ja n’havia tingut i llavors ens referíem a vostès com a PSC, bàsicament per diferenciar-los del PSOE. Però a partir del moment que vostès mateixos van renunciar al grup propi, tothom va entendre que vostès, a la que agafaven el pont aeri, deixaven de ser PSC per quedar diluïts dintre de l’estricta disciplina estatal del PSOE. Alguns encara recordem que Alfonso Guerra @ mienmano sovint s’expressava d’aquella manera tan gràfica com contundent: el que se mueva no sale en la foto. Doncs és exactament això.
D’exemples d’aquesta submissió política del PSC al PSOE en tenim per donar i per vendre. Des de la Loapa de principis dels vuitanta del segle passat votada també per vostès, una llei nefasta per a Catalunya que tot i que després va ser tombada pels tribunals aquí encara en patim les conseqüències, fins a totes les vegades que vostès voten a Madrid en el sentit oposat a com ho fan al Parlament de Catalunya.
Parlem clar. Per a qualsevol persona mitjanament informada no hi ha cap dubte que per davant de tot vostès, els socialistes, tenen una prioritat. Aquesta prioritat es diu Espanya. No ho critico, això de vostès és tan respectable com els diputats que tenen com a prioritat Catalunya, però ha de quedar clar el paper que cada diputat ocupa a la política estatal.
Per tant, m’agafo la seva carta oberta només com a demostració d’un particular afany de notorietat per part seva, encara que amb nul·les possibilitats d’èxit. Així, poc després de fer-se pública la seva carta va sortir José Zaragoza per TV3 la d’ells esmenant-li a vostè la plana, deixant absolutament clara la posició de la franquícia catalana del PSOE. Una posició que consisteix simplement en seguir sent franquícia. I encara que llegeixo que vostè mai ha format part d’allò que a la societat civil es coneix com economia productiva, suposo que no se li escapa que qui mana en una franquícia no és mai el franquiciat sinó la casa central.
En vol una nova prova de qui mana i qui marca els temps? Fa menys d’una setmana, des de Catalunya, el mateix José Zaragoza va declarar que encara no era el moment d’anunciar qui seria el proper candidat del seu partit a la presidència de la Generalitat, amb l’excusa que aquest era un tema que l’havien de decidir més endavant el militants. Doncs miri, només un parell de dies més tard el PSOE, des de Madrid, per boca de Leire Pajín, va anunciar que José Montilla serà el candidat socialista a les properes eleccions autonòmiques. Més clar, l’aigua.
Atentament,
Miquel Saumell
Sarrià, Barcelona
Catalunya
Congreso, Madrid
España
Senyor diputat,
Vaig llegir la seva carta oberta al conseller Castells publicada al diari El Punt, on vostè li demanava que com a dirigent del partit activés la instauració d’un grup parlamentari propi del PSC, és a dir, separat del PSOE, al parlament espanyol.
Em sembla recordar que si ara la franquícia catalana del PSOE no té grup propi al parlament espanyol és només per l’expressa voluntat del PSC. Tampoc es tracta d’amagar que el PSC va decidir renunciar a tenir grup propi després de rebre fortes pressions per part del PSOE. Però si ens hem de creure l’autonomia de funcionament del PSC respecte al PSOE que vostès sempre ens expliquen, la conclusió lògica és que aquella decisió la va prendre lliurement el PSC. I si no és així, és que d’autonomia de funcionament el PSC no en té ni per decidir com s’organitza a Madrid.
Potser cal recordar que de grup propi el PSC ja n’havia tingut i llavors ens referíem a vostès com a PSC, bàsicament per diferenciar-los del PSOE. Però a partir del moment que vostès mateixos van renunciar al grup propi, tothom va entendre que vostès, a la que agafaven el pont aeri, deixaven de ser PSC per quedar diluïts dintre de l’estricta disciplina estatal del PSOE. Alguns encara recordem que Alfonso Guerra @ mienmano sovint s’expressava d’aquella manera tan gràfica com contundent: el que se mueva no sale en la foto. Doncs és exactament això.
D’exemples d’aquesta submissió política del PSC al PSOE en tenim per donar i per vendre. Des de la Loapa de principis dels vuitanta del segle passat votada també per vostès, una llei nefasta per a Catalunya que tot i que després va ser tombada pels tribunals aquí encara en patim les conseqüències, fins a totes les vegades que vostès voten a Madrid en el sentit oposat a com ho fan al Parlament de Catalunya.
Parlem clar. Per a qualsevol persona mitjanament informada no hi ha cap dubte que per davant de tot vostès, els socialistes, tenen una prioritat. Aquesta prioritat es diu Espanya. No ho critico, això de vostès és tan respectable com els diputats que tenen com a prioritat Catalunya, però ha de quedar clar el paper que cada diputat ocupa a la política estatal.
Per tant, m’agafo la seva carta oberta només com a demostració d’un particular afany de notorietat per part seva, encara que amb nul·les possibilitats d’èxit. Així, poc després de fer-se pública la seva carta va sortir José Zaragoza per TV3 la d’ells esmenant-li a vostè la plana, deixant absolutament clara la posició de la franquícia catalana del PSOE. Una posició que consisteix simplement en seguir sent franquícia. I encara que llegeixo que vostè mai ha format part d’allò que a la societat civil es coneix com economia productiva, suposo que no se li escapa que qui mana en una franquícia no és mai el franquiciat sinó la casa central.
En vol una nova prova de qui mana i qui marca els temps? Fa menys d’una setmana, des de Catalunya, el mateix José Zaragoza va declarar que encara no era el moment d’anunciar qui seria el proper candidat del seu partit a la presidència de la Generalitat, amb l’excusa que aquest era un tema que l’havien de decidir més endavant el militants. Doncs miri, només un parell de dies més tard el PSOE, des de Madrid, per boca de Leire Pajín, va anunciar que José Montilla serà el candidat socialista a les properes eleccions autonòmiques. Més clar, l’aigua.
Atentament,
Miquel Saumell
Sarrià, Barcelona
Catalunya
·
* * *
·
7 comentaris:
^^
Em sembla perfecta la carta i hi combrego al cent per cent. Només un petit apunt diguem que "sentimental": Sixte Moral és una gran persona i va ser un fantàstic alcalde de Vilanova i la Geltrú, potser el millor. Una persona senzillíssima, senzillíssima. L'última vegada que el vaig veure pel carrer, no fa pas tant, encara arrossegava aquell aire progre i desgarbat característic de tants en els ja llunyans setanta.
I, per cert, Miquel, genial l'entrevista a la Nebrera... Gràcies per penjar-la!
Clidice,
Jo sóc de la vella escola i no estic massa avesat amb aquestes icones del tipus ^^ i similars. Un dia m’hauries d’explicar que vol dir exactament ^^. Les selles de Zapatero potser?
Montse,
No tinc cap dubte del que dius sobre Sixte Moral, jo només em referia a un fet molt concret. Per cert, aprofito per dir-te que contràriament al silenci d’altres diputats quan aquí es parla d’ells (i ja em preocupo jo de que ho sàpiguen), el senyor Moral, des de la seva lògica discrepància, em va contestar, privadament, d’una manera força educada.
;) picada d'ullet
^^ apujada de celles, com dient: bé bé bé, en entenem :P (hehehe)
és que se us ha d'explicar tot eeeeee ;P (hihihihi)
Els que demanen el grup parlamentari del PSC, per desgràcia, són quatre gats. Sóc dels que penso que a la Transició la fusió entre ambdues federacions tenia sentit. Ara, però, no en té cap. No ho oblidem: la "franquícia" té avui en dia el poder més gran que cap altre partit ha tingut a la història de Catalunya. Governa a tot arreu. Per tant, simplement, no hi ha incentius per formar un grup propi. Ni racionals ni sentimentals. Ens haurem d'esperar que els ciutadans decideixin algun dia castigar la hipocresia...
Clidice,
Gràcies. A Esparreguera no ho sé però t’asseguro que a Sarrià ningú neix ensenyat, i a més a més jo sóc partidari d’evitar aquests signes twitterencs, tot i que sempre es pot fer una excepció ;)
Toni,
Ara que no ens escolta ningú et puc dir que encara que el PSC tornés a tenir grup propi a Madrid, intueixo que això tampoc seria garantía de res. No ens enganyéssim pas!
Si cobressin més diners per anar sols que en franquícia ja tindrien el grup parlamentari :-)
Publica un comentari a l'entrada