"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
dissabte, 29 d’agost del 2009
Receptes previsibles per sortir de la crisi...
... d’un govern que no fa allò que s’hauria de fer, i fa allò que no s'hauria de fer. Una demostració més que estem en males mans.
Voldràs dir que tenim un govern que està en males mans no? Entenent que aquests senyors que fan veure que manen, en realitat només són titelles d'alguns lobbys. De tota manera, els acudits són correctes: sempre ha passat això i així seguirem.
Clidice, Sí, també, però no exactament en els termes que tu insinues. Ara mateix (agost del 2009), el govern el veig més en mans dels sindicats (que representen allò que representen, és a dir, només un petit percentatge dels treballadors) que dels lobbies que tu apuntes.
Rosalita, Excepte en considerar-me un imbècil... coincideixo.
Jose Martín, 1/ Benvingut al blog. 2/ L’enllaç que ens has posat no funciona. 3/ M’he mirat el teu blog. Interessant. Però amb referència a algun dels enllaços que hi tens a la dreta, m’agradaria fer-te una pregunta: posats a triar només una de les dues coses, per a tu què és mes important, que l’ensenyament sigui públic o que sigui de qualitat? Quan veig tanta reivindicació de l’ensenyament públic sense cap referència a l’ensenyament de qualitat em venen al cap aquestes preguntes.
... d’un govern que no fa allò que s’hauria de fer, i fa allò que no s'hauria de fer. Una demostració més que estem en males mans.
6 comentaris:
Voldràs dir que tenim un govern que està en males mans no? Entenent que aquests senyors que fan veure que manen, en realitat només són titelles d'alguns lobbys. De tota manera, els acudits són correctes: sempre ha passat això i així seguirem.
El compte el paguem sempre els mateixos imbècils.
Una altra recepta, publicada la diari SEGRE de Lleida per l'Ermengol:
http://segre.com/typo3temp/GB/cfbb2bb630.gif
Clidice,
Sí, també, però no exactament en els termes que tu insinues. Ara mateix (agost del 2009), el govern el veig més en mans dels sindicats (que representen allò que representen, és a dir, només un petit percentatge dels treballadors) que dels lobbies que tu apuntes.
Rosalita,
Excepte en considerar-me un imbècil... coincideixo.
Jose Martín,
1/ Benvingut al blog.
2/ L’enllaç que ens has posat no funciona.
3/ M’he mirat el teu blog. Interessant. Però amb referència a algun dels enllaços que hi tens a la dreta, m’agradaria fer-te una pregunta: posats a triar només una de les dues coses, per a tu què és mes important, que l’ensenyament sigui públic o que sigui de qualitat? Quan veig tanta reivindicació de l’ensenyament públic sense cap referència a l’ensenyament de qualitat em venen al cap aquestes preguntes.
Gràcies per la benvinguda.
Pel que fa a l'enllaç no sé com arreglar-ho, però sempre es pot fer un copiar - enganxar.
I, finalment, pel que fa a la pregunta, em quedo amb la qualitat, que reivindico per l'ensenyament públic.
Fins aviat!
Jose Martín,
1/ Copiar-enganxar tampoc funciona.
2/ Em deixes més tranquil.
Publica un comentari a l'entrada