Començarem posant alguns exemples que entendrà tothom, fins i tot aquells que es mostren tan preocupats pel risc de desaparició de la unitat de mercat a Espanya.
• Preu que pagues a Barbastro per aparcar una hora a la zona blava: 55 cèntims. A Barcelona 2.16 euros, quatre vegades més. On és la unitat de mercat?
• Preu d’un pis al barri barceloní de Sarrià, ics centenars de milers d’euros. A Badajoz, en un barri similar, una tercera part. On és la unitat de mercat?
• Preu del litre de gasolina a Valladolid: ics. Preu del litre de gasolina a Catalunya: ics més els coneguts com a cèntims sanitaris. On és la unitat de mercat?
• Impost de successions (ara que torna a estar de moda parlar-ne): a Catalunya, una veritable fortuna pels hereus. A Madrid, zero. On és la unitat de mercat?
• Peatges a Catalunya: una munió. A molts llocs fora de Catalunya: amb prou feines saben què carai són els peatges. On és la unitat de mercat?
A veure, per aquells que encara no ho tinguin clar. Al marge d’aquests exemples puntuals i de molts altres que hi podríem afegir en una llista que no s’acabaria mai, el concepte unitat de mercat referida a l’àmbit de l’estat espanyol penso que l’hauríem d’anar desterrant del nostre vocabulari. Això de la defensa de la unitat de mercat a Espanya potser podia tenir un sentit en altres èpoques, amb l’economia controlada i les proteccionistes polítiques aranzelàries, fiscals i monetàries en mans del govern de Madrid. Però fins i tot llavors, tothom sap que viure a Catalunya sempre ha estat molt més car que viure a Extremadura.
Ara aquells controls que dèiem ja són història. Avui, qui decideix aquestes polítiques, evidentment a nivell europeu, és Brussel·les. A Madrid ja no hi pinten res. Avui el mercat és el món, i és un mercat lliure i obert a tothom. Si un no és capaç de vendre el seu producte a Sevilla no s'hi val a donar la culpa a la manca de la unitat de mercat. El que ha de fer és intentar vendre’l a Singapur, o a Santiago de Xile, o a Santander, o a Sydney, o a Skopje, o a qualsevol altre lloc encara que no comenci amb la lletra essa. La globalització té algun inconvenient, segur que sí, però té molts més avantatges que aquella utòpica unitat de mercat que alguns nostàlgics troben tant a faltar.
10 comentaris:
Perdona però has fet unes quantes trampes:
1) El preu del pàrquing també és diferent si aparques a Cornudella que a Sarrià.
2) El preu d'un pis a Sarrià és molt més alt que un pis a la Fuliola.
3) Aparcar a Barcelona és més barat que a Londres i més car que a Reus
Desprès culpes "la Unitat d'Espanya" de diferències que són responsabilitat de la descentralitzacio:
1) el cèntim sanitari
2) l'impost de successions
Pel que fa als peatges, els catalans hem demostrat que som agraïts: ara ens governen els que porten 30 anys manant a Andalusia, Extremadura i ClM amb allò de "esto que nos lo paguen los catalanes".
Serà per allò de si no pots amb l'enemic uneix-te a ell.
Però si que tens tota la raó que això de "la unitat de mercat" no s'acaba d'entendre. És un invent d'aquells que es tornen moda sense que ningú s'aturi a pensar.
Ara bé, els catalans hauríem de reflexionar de qui és la culpa de que a Tarragona les taronges de Castelló siguin més cares que a Pontevedra.
No serem bons catalans si diem sense pensar que la culpa és d'algú de fora.
Bon dia.
Hola Jordi,
T’agraeixo molt el teu comentari que requerirà d’una resposta una mica llarga.
Potser hauríem d’evitar confondre "la Unitat d'Espanya" (un tema que jo avui no he tocat) amb "la unitat de mercat a Espanya", que és la gran preocupació que dia sí i dia també mostren els partits polítics espanyolistes, és a dir PSOE, PP, Ciutadans, UPyD, i potser encara me’n descuido algun.
Els exemples que poses tu són molt oportuns i només confirmen la meva tesi, ja que demostren que el concepte "unitat de mercat" no és que no existeixi a Espanya sinó que no existeix ni tan sols a Catalunya, ni a la ciutat de Barcelona.
Fixa’t que jo no he criticar el cèntim sanitari ni tampoc l'impost de successions. Només he parlat dels efectes pràctics d’aquestes mesures fiscals sobre l’economia del ciutadà. Però ja que surt el tema aprofito per fer-ho ara: sóc totalment contrari a l’impost de successions, i ho sóc per molts motius que s’escapen del tema d’avui.
Tampoc estic en contra dels peatges, de fet hi estic a favor. En aquestes pàgines he escrit bastant sobre el tema. Però sí que estic totalment en contra que els peatges només es concentrin a Catalunya. És a dir, mentre Catalunya formi part d'Espanya "o todos moros o todos cristianos". Resumint, m’agradaria que s’establissin peatges en les fantàstiques autovies d'Extremadura i d’altres zones de l’estat on ara suposadament es circula “gratis”. Qui no tingui cotxe i qui no utilitzi aquestes infraestructures no té perquè pagar-les, i ara ho fa tothom via l'IRPF. Per això dic “suposadament”. Demagògies al marge, crec que la generalització dels peatges seria una mesura socialment molt més justa que la situació actual.
Quant a la reflexió que demanes sobre el preu de les taronges a Tarragona no hi busquis culpables, estem en un mercat lliure. Possiblement una de les raons per justificar aquestes diferencies de preu és que a Catalunya, en general, paguem molt més per tot que a la resta de l’estat, i evidentment això també es trasllada al preu de les taronges de Castelló. Et recordo que de Castelló a Tarragona no deixes de pagar peatge en cap tram de l’autopista.
I sobre qui és bon català i qui no ho és, jo no m’atreviria a repartir carnets de bon català a ningú. Si tu preguntes a l’atzar a cent persones en què consisteix ser bon català, segurament et trobaràs amb cent respostes diferents.
Bon cap de setmana!
certament, la unitat de mercat no pot existir en una societat capitalista. Per definició.
No puc estar més d'acord amb tu:
1) L'impost de successions és injust.
2) L'absència d'autopistes és injusta.
A més, no crec que el que dius sigui demagògia, més aviat el contrari. Apel·lar a privilegis és demagògia, apel·lar a la igualtat mai ho pot ser.
Només crec que els preus a Catalunya no són lliures perquè no ho són, per exemple, les superfícies comercials o els horaris. A més, de Castelló a Tarragona pots anar per la Nacional i és molt més a prop que de Pontevedra.
Alguna cosa falla a casa nostra.
Ja per acabar, això de "no serem bons catalans" ho aplico amb tarragonins, espanyols, europeus o .... qualsevol gentilici.
En definitiva, ens hem "enrotllat" que no vegis per dir que això de la unitat de mercat no s'agafa per enlloc.
Gràcies per l'atenció.
Concepte bàsic:
La unitat de mercat només fa referència a la igualtat de condicions de competència, no vol dir que els preus hagin de ser igual arreu.
Pots tenir dues botigues una al costat de l'altra amb preus diferents del mateix producte, i elles sí estarien en unitat de mercat perquè totes dues estan sotmeses al mateix règim fiscal, normativa, etc.
El preocupant és que certes empreses tinguin desavantatges competitius per estar implantades a un lloc (diferent norma ambiental, lingüística, etc.)... això trenca la unitat de mercat, dins del mercat espanyol es creen barreres inventades, dintre de la UE exactament igual, encara hi ha impostos i taxes que trenquen la unitat de mercat.
Queda molt camí a recòrrer, el fet no és desitjar proteccionisme i intervenció, és que tots els ciutadans/empreses tinguin els mateixos drets i llibertats en el mercat únic.
@Eva: per fí trobo algú que ho explica.
El problema és que a Catalunya no hi ha unitat de mercat entre dos ajuntaments diferents. Les normatives urbanístiques i les ordenances poden ser tan diferents!
Contràriament del que diu greips, la unitat de mercat no pot existir en una societat intervencionista. Per definició.
Greips,
Exacte. La unitat de mercat només pot existir en una societat d’economia centralitzada del tipus comunista, en la que un sol organisme ho decideix i ho controla tot.
Jordi,
Quan parlava de demagògia em referia a la postura demagògica de molts dels que ara ens governen des de la plaça de Sant Jaume quan eren a la oposició. Encara recordo a la senyora Tura (llavors alcaldessa de Mollet, ara consellera) i uns quants més tocant unes bocines a l’orella dels empleats del peatge de Mollet tots els divendres al migdia, durant molts mesos, per protestar pels “injustos peatges”. Encara recordo les promeses sobre el què farien amb els peatges quan ells fossin al govern. Ara fa sis anys que hi són i no cal dir que gràcies a aquells bocinaires a Catalunya ja no hi queden peatges. És aquesta demagògia a la que jo em referia.
Eva,
Gràcies, queda molt clara la teva postura. De fet, darrerament estic llegint que polítics espanyols molt importants, tant del PSOE com del PP, estan propugnant un dràstic cop de timó per arribar a una espècie de “devolution” de les “regiones” cap a l’estat central. En altres paraules ens vens a dir que estàs en contra de l’estat de les autonomies tal com s’ha anat desenvolupant amb els anys, que estàs en contra de la capacitat per a decidir “regionalment” tot allò que preveuen les lleis, incloent-hi temes de fiscalitat, sanitat, educatius, medi ambient, etc. que l’estat central ens va concedir graciosament mitjançant unes lleis orgàniques espanyoles anomenades Estatut 1 i Estatut 2.
Sota el paraigües de "la igualtat de condicions de competència" que menciones, sovint s’hi acostuma a reivindicar també la no necessitat de conèixer el català a Catalunya (¡estamos en España!) que, a la pràctica, dissortadament és el que està passant en molts organismes públics, almenys a la ciutat de Barcelona.
Més val parlar clar. En el fons del fons sovint penso que la reivindicació de la “unitat de mercat” que fan alguns només és una excusa per amagar que la unitat política de “sentirse orgullosamente español” és ja del tot inexistent en determinades zones de l’estat.
S’han de respectar totes les postures polítiques, faltaria més, però afortunadament la teva, a Catalunya, només la defensa el 10% dels votants. I que duri!
Miquel,
Si em preguntes la opinió que tinc dels líders del Partit Socialista ... doncs segur que no és millor que la teva.
Ni dels de ICV, per cert, alguns també exalcaldes ... "verds".
El pitjor de tot és que aquesta gran mentida que són les Esquerres és un gran negoci al que molts s'aferren.
Pel que fa a la unitat de mercat, tampoc es dona a dintre de la pròpia Catalunya tot i que els nivells són tan locals que potser no és perceptible.
De totes maneres, encara que Catalunya fos hipotèticament independent, el millor seria buscar la unitat de mercat amb la resta d'Espanya. Són coses molt incòmodes de dir per gent que treballa per la "construcció nacional". I no ho haurien de ser. Potser és que és més visible començar per la teulada.
Bon dia Jordi,
A part dels partits d’obediència catalana jo també tinc bons amics al PSC i al PP. Però segueixo pensant que aquesta visió espanyolista de voler defensar una suposada “unitat de mercat” que no existeix per enlloc, i que resulta incompatible amb l’economia globalitzada, és una absoluta pèrdua de temps. A no ser... a no ser que amb l’excusa de la unitat de mercat alguns intentin reivindicar una unitat política que se’ls escada de les mans.
Tant és ara que encara depenem de Madrid com més endavant, el que ha de fer la societat catalana és intentar ser més competitiva que els nostres veïns, propers i llunyans, i no només en termes econòmics sinó a tots nivells (formació, qualitat humana, etc.), i per aquest camí ens en sortirem.
Miquel,
Sincerament, no veig que hi hagi cap tipus d'estratègia seriosa de enfortiment del poder central a Espanya.
El que sí veig, pel contrari, és que Catalunya avança decidida cap a un retro-progressisme "trasnochado".
Liderem sense dubtes el bonisme perjudicial del Zapatero i som el laboratori d'experiments progres com ara, per exemple, la invasió de radars i multes de les nostres carreteres.
En l'escenari actual i amb el repartiment d'escons al Parlament de Catalunya, una hipotètica independència de Catalunya només pot acabar en una República Socialista Soviètica de Catalunya.
Personalment, faré tot el que pugui per evitar-ho.
Publica un comentari a l'entrada