Dictadors en potència

Hi ha persones que es pensen que tenen el monopoli de decidir allò que es pot dir i allò que no es pot dir. Se sent massa sovint la frase “això no es pot dir”. Hi ha també la variant en forma de retret més personalitzat: “això no ho pots dir”. Alguns ho deixen anar a les primeres de canvi i es queden tan amples, altres només utilitzen aquesta curiosa fórmula quan en una conversa es veuen molt apurats. Són expressions poc o gens argumentades sorgides d’uns personatges que es pensen que el seu dret a expressar-se en llibertat és incompatible amb que els seus interlocutors puguin gaudir del mateix dret a dir-hi la seva. Com que no hi ha manera de convèncer-los que la llibertat d’expressió és universal, en aquests casos és millor donar la conversa per acabada. Una manera d’acabar-la de forma simpàtica consisteix en posar-se al seu nivell i respondre molt seriosament tot dient “tens tota la raó i jo sóc un porc”. No acostumen a replicar, normalment es tracta d’interlocutors intel·lectualment justets, incapaços d’anar més enllà amb arguments mitjanament sòlids. Consideren que en tenen prou i de sobres amb expressions del tipus “això no ho pots dir”. En el fons són uns dictadors en potència tot i que segurament ni ells mateixos en són prou conscients. Però si arriben a manar poden ser molt perillosos, perquè llavors tenen mitjans per aplicar la seva particular censura. Demà parlarem del tancament il·legal del diari Egunkaria.