Què volen els que no voten?

El passat cap de setmana hi ha hagut una nova tongada de consultes per a la independència de Catalunya. Es miri com es miri la participació va ser baixa, tot i que si ens posem a buscar excuses i justificacions les trobarem totes. I es miri com es miri la voluntat independentista dels votants resulta inqüestionable. Dit això ara potser convé recordar una obvietat, i és que en democràcia els vots dels que no voten no compten. En democràcia només compten els vots dels que voten. Cal fer aquests aclariments perquè ja comencen a sorgir com els bolets a la tardor els agosarats intèrprets del sentit del vot dels abstencionistes, els intrèpids endevinadors de les intencions dels votants que es van quedar a casa en comptes de passar per les urnes.

Per tant i responent a la pregunta del títol, la resposta és: no ho sabem. No sabem si els que s’abstenen volen que Catalunya esdevingui un estat europeu independent o prefereixen que segueixi sent una regió d’Espanya. Simplement exerceixen el seu dret a no definir-se, i això tant pot ser degut a que tant els fa l’assumpte posat a votació com per qualsevol altre motiu (viatge, infermetat, mandra, etc.). Després els entesos ens tornaran a dir que segons unes enquestes molt serioses i fiables el percentatge d’independentistes a Catalunya no passa del vint per cent. Però no ens fem trampes nosaltres mateixos, en democràcia les decisions importants es prenen votant, no es prenen fent unes enquestes a la població ni interpretant el sentit del vot d’aquells ciutadans que es queden a casa el dia de la votació. Aquestes són les regles del joc.