.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 8 de juliol de 2010

Dissabte no m’hi busqueu

Nosaltres decidim. Som una nació”. Aquest és el lema de la manifestació de dissabte organitzada per Òmnium Cultural. Per cert, qui ho paga això de l’Òmnium? Intueixo que el diner públic representa una part important dels seus ingressos, i aquest fet ja ens pot donar alguna pista sobre les tensions que es viuen aquests dies. Estic totalment d’acord amb el lema, són dues obvietats sobre les que no hi haurien d’haver discussions, però no ho veig un motiu suficient com per sortir al carrer un calorós dissabte de juliol. Doncs bé, els politics ni tan sols es posen d’acord sobre aquestes obvietats, però si que es posen d’acord per sortir al carrer un calorós dissabte de juliol. Coses de la política.

Si com diuen, la manifestació és bàsicament per protestar contra la recent sentència del TC, això és el mateix que manifestar-se per defensar la merdeta d’estatut que ens van deixar després de les múltiples retallades fetes a partir del text aprovat l’any 2005 per la gran majoria del Parlament. Al meu entendre tot plegat és molt senzill. La classe política catalana només pretén que amb aquesta manifestació de dissabte els ciutadans avalem la seva lamentable gestió amb el nou estatut, i jo no estic disposat a participar en aquesta farsa. Ja s’ho faran. Per motius diametralment oposats als del PP ja no vaig donar suport a l’estatut retallat i sotmès a referèndum fa quatre anys i, per tant, menys suport encara estic disposat a donar a les seves escorrialles. D’això en dic coherència.

Una cosa és clara, si Montilla va a la manifestació segur que no és per defensar el mateix que defenso jo. Montilla defensa l’Espanya autonòmica, i jo aquesta etapa la considero totalment superada pels esdeveniments. Per tant no penso anar a la manifestació, amb senyera o amb pancarta, amb Montilla o sense, tant m’és. Llegeixo que alguns independentistes hi aniran. Penso que van errats, una manifestació a la que Montilla hi dona suport mai pot ser una manifestació independentista. Llegeixo que alguns autoanomenats federalistes també hi aniran, però tots sabem que per les contrades ibèriques el federalisme només existeix en la ment de quatre benintencionats. Llegeixo que també hi aniran els que defensen l’estatut, però no l’estatut de setembre del 2005 que dèiem abans sinó el doblement retallat per polítics i tribunals forans. En definitiva, embolica que fa fort. Allà hi haurà un garbuix d’interessos gens coincidents amb els que no m’hi vull barrejar. Així que dissabte no m’hi busqueu. Però això sí, “Nosaltres decidim. Som una nació”.

19 comentaris:

Clidice ha dit...

veus? jo hi aniré. No per convicció, estic d'acord amb tu gairebé al 100%, però hi aniré per acompanyar un munt de gent del meu entorn, dels "no identificats" que, amb aquesta conya, acaben de caure de la figuera i necessiten dir-ho. Ho faré, d'alguna manera, per donar la benvinguda a la realitat a aquestes persones, perquè sentin que l'independentisme no és cosa de quatre peluts cuits de cervesa, sinó de gent molt seriosa. I, sobretot, perquè estic convençuda que així visualitzaran la independència, perquè hi ha gent que li cal veure per creure.

Ah! i el Montilla que es prepari, perquè no seré pas jo, però més d'un li dirà quatre fàstics. :)

mai9 ha dit...

jo també vaig votar No a l'Estatut, però aniré a la manifestació. Perquè no és per cap de les coses que has dit, la manifestació és perquè hem seguit tots els passos democràtics per caminar, i 4 jutges ens diuen que no.

Em sembla normal que els partits es barallin. No és un tema del que és obvi. Per tu i per mi és obvi que ens hem d'independitzar, però tot i així hi ha partits que volen altres coses.

Manifestar-se contra la sentència no és el mateix que manifestar-se per defensar la merdeta d'Estatut.

Tampoc està bé que perquè hi vagi el Montilla tu no hi vagis. De fet, els problemes que tenen al PSC amb el lema és perquè els estranys a la manifestació seran ells. I el camí que apuntem els catalans no estan disposats a defensar-lo, però no es poden quedar al marge de la manifestació, de braçet del PP i Ciutadans. Que el Montilla no vulgui quedar-se despenjat és prova que és el bon camí. Després ja veurem quins són els següents passos. No fer-li escarafalls és bo.

Jaume ha dit...

Efectivament el gruix d'ingressos d'OC ve de subvencions. Els que som socis rebem cada any l'estat de comptes.
Jo també vaig votar NO a l'estatut i de fet vaig fer-ne campanya activa. Però ara cal sortir al carrer amb estelades i cridar per la independència. No estic disposat a regalar la manifestació al PSC per molt que pressionin Omnium i encara que se'n surtin amb la seva.
Si hi va l'Heribert Barrera....tampoc cal ser més papistes que el Papa.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
No seré pas jo qui digui que uns són els bons i els altres són els dolents. Aquí hi ha llibertat de pensament i d’actuació, afortunadament. Entenc que la teva decisió d’anar-hi és més pedagògica que fruit de la convicció política, i us desitjo molta sort, que sigueu molts i que no passeu massa calor. Però si la teva decisió d’anar-hi fos fruit del convenciment polític et desitjaria el mateix. I res m’agradaria més que aquesta manifestació que als manaires se’ls escapa de les mans per moments esdevingués una gran manifestació independentista, que Montilla i altres arribessin a la conclusió de "millor si m’hagués quedat a casa". En aquest cas potser hauria d’admetre que m’he equivocat no anant-hi, però correré el risc.

Mai9,
Entenc que la sentència del TC és tan democràtica com els passos que s’han donat abans, altra cosa és que les lleis estiguin ben fetes, i les que han permès aquest desgavell és evident que grinyolen. I segueixo pensant que, als efectes pràctics, manifestar-se contra la sentència és equivalent a manifestar-se a favor del text de l’estatut recorregut. La prova del cotó és que sense sentència o amb sentència "absolutòria" no hi hauria manifestació, tal com han admès avui mateix els dirigents d’Òmnium.

Jaume,
T’agraeixo el comentari però permet-te’m que et digui que quan llegeixo coses com ara que “...ara cal sortir al carrer amb estelades i cridar per la independència...” m’agafa mal de ventre. Jo sóc més partidari de les llibertats individuals que de les col·lectives, i allò que “ens cal” no necessàriament ha de ser coincident per a tothom. Entre els partidaris de prescindir dels peatges espanyols no hi ha només una estratègia, no hi ha pensament únic. Afortunadament.

En general, estic desagradablement sorprès que havent tingut els nostres polítics quatre anys per preparar una resposta aquesta només hagi sigut afegir-se a una manifestació organitzada per una entitat privada però generosament subvencionada. M’esperava més dels nostres representants polítics, potser és que els valoro massa. La pregunta que em faig ara és: i després de la mani de dissabte, què? Tenen algun pla?

Jaume ha dit...

Hola de nou,

Jo també sóc més partidari de les llibertats individuals. Quan parlava del que "ens cal fer" ho expressava en el sentit que és una oportunitat per a la gent que vol la independència de fer-ne publicitat. No sembla que qui s'hagi de sentir incomode a la marxa hagi de ser algú que dugui una estelada sinó qui ha volgut tergiversar el sentit de la manifestació.
I després què? Doncs no ho se, però si més no estaria bé que la situació fos tal que el món polític ja no pogués ignorar altres vies i propostes.

Comentari fet per a aclarir la meva aportació anterior i també com a intent que se't passi el mal de ventre.

Dani ha dit...

Amb subvenció o sense, aquesta movilització ha estat com bé dius, una iniciativa de la societat civil, de la mateixa manera que les consultes, que van aconseguir més voluntaris que els Jocs Olímpics.
Durant aquesta legislatura dóno un suspens total a la classe política i per primera vegada començo a aprovar la societat civil.
És per això que no he entès en cap moment l'absurda polèmica amb el PSC. Què és això de posar condicions per apuntar-te a una manifestació ja convocada per uns altres? No s'han plantejat que potser no ens sabria tan greu que no hi anéssin?
Com a iniciativa civil crec que és important anar-hi però jo personalent em sentiria més a gust si la capçalera estigués formada per gent de la societat civil representativa dels únics que han fet alguna cosa més que barallar-se com a criatures d'escola, robar i cobrar comissions...
Si s'hagués d'obrir una polèmica jo crec que hauria de ser sobre si volem o no que aquesta gentussa doni la cara per nosaltres.
Tampoc crec que aquesta manifestació sigui demanar l'estatut. Simplement és per deixar clar que hi ha un abans i un després d'aquesta sentència. Ens agradés o no l'estatut, el fet que després que una iniciativa ja retallada i aprovada pel propi parlament espanyol s'aturi per una constitució-búnker, deixa clar que la via federal i l'estatutària són tan utòpiques com la independentista i que cal decidir entre conformar-se amb el que hi ha o el dret a decidir, que no és més que una altra manera de dir "sobirania popular", i que per tant, la darrera paraula l'han de tenir les persones i la societat, no quatre carcamals constitucionals amb mentalitat preconstitucional, i que, decidim o no tenir un estat propi, tenim dret a opinar vinculantment al respecte...

Miquel Saumell ha dit...

Jaume,
Queden clares les nostres respectives postures, i segueixo pensant que ningú té el monopoli de la raó. El "mal de ventre" que he utilitzat abans és només una manera de parlar, segurament poc acurada.

Dani,
Tu que fa temps que em llegeixes saps que sempre intento diferenciar entre dues societats civils: per una banda la subvencionada i per altra la que pot actuar amb plena llibertat al no tenir lligams econòmics amb els espònsors governamentals. El matis és molt important i per això aprofito per recordar-ho un cop més. Òbviament Òmnium forma part del primer grup (quasi la meitat del seu pressupost es paga amb diner públic), i parlant en plata això vol dir que dissabte es farà el que digui el senyor Montilla: ell al davant amb la senyera. No et càpiga cap dubte, qui paga mana.

Guillem Carbonell ha dit...

Hola Miquel, jo sí que hi aniré i amb una estelada ben grossa, perquè ningú pugui dubtar del que jo demano! ;D

Miquel Saumell ha dit...

Guillem,
Si dissabte ets capaç de posar-te just al darrere de Montilla amb l’estelada tens assegurada la portada dels diaris de diumenge. Sort!

Medit ha dit...

Però, pregunto, encara que Òmnium estigui subvencionada (per cert, i què si ho està?, si els impostos provenen de la pròpia societat civil som els propis membres de la societat civil, no el govern, qui la subvenciona - tot i que ja sé que en el recorregut entre els nostres diners i les butxaques d'Òmnium hi ha la intermediació dels partits polítics), com altera això a la intencionalitat de la manifestació? No crec que hi hagi dubtes d'aquesta última, no? No estem fent propaganda de res ni de ningú. De fet, al lema, ni tan sols s'esmenta la paraula "Estatut" (aleshores sí que seriem molts els que no hi aniriem, perquè jo tampoc el vaig votar, i no el vaig votar perquè no era l'original, el del setembre del 2005).

Però tanmateix estic d'acord que,

a) després de la 'mani' ningú diu què se suposa que hem de fer (perquè "ells", allà a Madrid, com a molt badallaran) o quin és el següent pas (com molt bé dius a l'altre post sobre Bèlgica, suposo que tot s'ha d'anar improvisant de mica en mica);

i b) la manifstació ha estat adulterada per una minoria (el president i la cúpula del PSC) i per tant queda un tant tocada, perquè és obvi que el lema "Nosaltres decidim" -decidit per una àmplia majoria, fins i tot parlamentària CiU+ERC+ICV- és inequívocament sobiranista i a aquells, els del PSC, això els molesta tant com als del PP.

Però crec que val fer-la i ben grossa. Sinó encara servirà de menys del què en realitat -en termes pràctics, d'acció- servirà.

Ferran ha dit...

Deixant clar que, òbviament, cadascú és amo i senyor de les seves decisions, a mi em sembla que els arguments que desgranes per passar dissabte són poc consistents. D'entrada, no entenc què hi té a veure la qüestió de les subvencions a Òmnium amb assistir o no a la manifestació; quin és el problema?

A més, la manifestació acollirà persones que defensen l'Estatut de setembre de 2005, d'altres que defensen el de juny de 2006, d'altres que defensen l'Estatut anterior a la retallada del TC i, finalment, a independentistes. Que cadascú cridi les consignes que vulgui; del que es tracta és de sortir per demostrar que no s'està d'acord amb la situació actual. Queixar-se per una banda, i quedar-se a casa per l'altra, francament, no s'entén.

Com tampoc no entenc aquesta frase teva: "Entre els partidaris de prescindir dels peatges espanyols no hi ha només una estratègia, no hi ha pensament únic". Aquí sí que m'he perdut del tot, Miquel. Quines són les diferents estratègies, si n'hi ha més d'una? I què vol dir "més partidari de les llibertats individuals que de les col.lectives"?? Més... fins a quin punt? Creiem en una nació, la que sigui, o no hi creiem? Si hi creiem, és a costa de les llibertats individuals?

Potser sigui la calor, però els teus posts, amb els que normalment combrego i entenc perfectament... avui no el pillo per enlloc. De bon rollo.

Miquel Saumell ha dit...

Medit,
Em permetràs que no et respongui ara doncs t’hauria de avançar el contingut del meu post de demà.

Ferran,
Amb el mateix bon rotllo, el que intento explicar és que contràriament al que tu dius, jo entenc que en una manifestació hi ha d’haver una mínima coherència reivindicativa, no és pot defensar una cosa i la contrària, i intueixo que això és el que passarà dissabte al Passeig de Gràcia. Entenc també que l’estratègia ha de ser política i no amb crits al carrer, que no serviran absolutament de res, i els polítics que intenten tapar-se les vergonyes amb aquesta manifestació n’estaran encantats. I quant a les llibertats individuals i col·lectives, repeteixo que no m’agraden gens les unanimitats que defensen alguns de cara a dissabte.

Aleix ha dit...

La manifestació de dissabte va més enllà d'un sol lema o d'un sentiment únic. Hi haurà persones amb sensibilitats polítiques diverses, federalistes, independentistes, defensors del primer Estatut, defensors de l'Estatut aprovat a les Corts Espanyoles, dels qui volen ser catalans i europeus, dels qui a més de ser això també volen ser espanyols però amb millores substancials en finançament, infraestructures i poder decisori, etc.

És una marxa per expressar que volem un canvi, que no volem seguir igual, que volem anar a millor, que volem ser millors. I sí, la polèmica per la capçalera ha estat d'allò més estúpida, però buscar l'acord per la unitat era necessari i la solució salomònica prou acceptable. Jo hi aniré igual, tant si hi ha senyera com si hi ha lema, sé que vull dir, que vull per Catalunya, i la senyera em representa i el lema admet múltiples interpretacions si un vol.

Miquel Saumell ha dit...

Aleix,

Gràcies. Per no repetir-me, en el programa “Els matins” de TV3 que dirigeix un tal Cuní, la pregunta del dia que estan fent avui és textualment la següent:

“Anireu demà a la manifestació per defensar l’Estatut?”

TV3 no és una tele privada qualsevol, és la tele pública de Catalunya, i avui fan precisament aquesta pregunta tan concreta, i no una altra més ambigua. Molt simptomàtic.

Ja he explicat per activa i per passiva perquè no defenso l’Estatut, i respectant a tots els que demà s’acostin al passeig de Gràcia espero que almenys no es negui un claríssim intent de manipular la manifestació des d’instàncies governamentals. És precisament això el que intento denunciar.

Ferran ha dit...

Miquel, entenc com arribes als teus arguments, però penso que, en el món en que vivim, una cosa és indubtable: les imatges són poderoses. Dissabte, cadascú cridarà el que li sembli, però tothom, tothom que hi sigui, hi serà per una raó: ja en té prou.

Després, sí, d'acord, es cridaran consignes diferents, però això no és veurà a les imatges; el que s'ha de veure és una munió de gent com poques vegades s'ha arreplegat. Això és l'important demà. Jo, esclar, sí crec que la força d'unes imatges influeix en el conjunt de la societat, en aquest cas, la nostra i l'espanyola.

Respectant absolutament la teva intenció de no ser-hi, per suposat, sí et dic que no l'entenc.

En qualsevol cas, segur que estem d'acord en una cosa: ha n'hi ha prou... oi? ;)

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Jo sempre he cregut que la política ha d’anar per altres viaranys, i precisament per això em queixo tant dels polítics, dels nostres polítics, que en quatre anys que han tingut per rumiar-hi només han estat capaços de reaccionar sortint al carrer.
Potser les vies tàctiques ens separen però en això sí que coincideixo amb tu: JA N’HI HA PROU!

mai9 ha dit...

Miquel, les sentències judicials no són democràtiques.

em sorprèn que diguis que "a efectes pràctics" és el mateix perquè no veig quin sentit pràctic pot tenir una manifestació.


evidentment si ens diguessin que si a tot no hauríem fet cap manifestació, però això no vol dir que anem a defensar l'Estatut. Així doncs, no és cap prova de cotó. I a més, una prova de cotó serveix per saber si hi ha brutícia o no i no per saber les causes de la brutícia, i tu estàs fent servir la frase per saber què causa la manifestació.

Com diu el Dani, hi ha un abans i un després d'aquesta sentència. Aquest és el tema i el motiu de la manifestació. Defensar l'Estatut no és el tema.

mai9 ha dit...

http://www.saul.cat/article/3367/no-som-una-pancarta

per cert, trobo que aquest article és força encercat.

Miquel Saumell ha dit...

Mai9,
La sentència no és democràtica, tens raó, però sí el TC que la dicta. Això és el que intentava exposar.
Sobre la resta del teu comentari ara hauria de repetir allò que ja he escrit abans. Aquí hi ha opinions per a tots els gustos, afortunadament. Tot plegat és prou ambigu perquè tothom s’hi trobi còmode, fins i tot els que com jo es quedin a casa.