Darrerament el govern de Hamas està sotmetent a les dones de Gaza a tota mena d’abusos i pèrdua de drets ciutadans fins a quasi eliminar-los. Uns abusos que consisteixen, entre altres disbarats, en la prohibició de fumar en públic per ser considerat un acte indecorós, seure creuant les cames, caminar soles per la platja, anar en moto encara que sigui amb el seu marit, tallar-se els cabells a les perruqueries d’homes, etc. etc. A més a més, aquestes darreres setmanes l’obligació de cobrir-se amb el vel islàmic s’està imposant de manera implacable també en aquell territori palestí.
Davant d’aquests abusos, alguns trobem a faltar les grans mostres de solidaritat i missatges de protesta per part, molt especialment, d’aquells que fa quatre dies deien que defensaven, amb molt soroll mediàtic, la població de Gaza, mitjançant determinades expedicions marítimes pretesament solidàries amb els habitants d’aquell territori.
Una prova més que la solidaritat va per barris, i mentrestant els drets civils de les dones de Gaza van quedant reduïts a un no res. Però no ens deixem enganyar, determinats silencis són més cridaners que aquelles expedicions marítimes que fa unes setmanes omplien les portades dels nostres diaris.
Davant d’aquests abusos, alguns trobem a faltar les grans mostres de solidaritat i missatges de protesta per part, molt especialment, d’aquells que fa quatre dies deien que defensaven, amb molt soroll mediàtic, la població de Gaza, mitjançant determinades expedicions marítimes pretesament solidàries amb els habitants d’aquell territori.
Una prova més que la solidaritat va per barris, i mentrestant els drets civils de les dones de Gaza van quedant reduïts a un no res. Però no ens deixem enganyar, determinats silencis són més cridaners que aquelles expedicions marítimes que fa unes setmanes omplien les portades dels nostres diaris.
8 comentaris:
perquè serà que, invariablement, les primeres a rebre siguin les de sempre? el radicalisme islàmic no és només responsabilitat de les "forces del mal americanes" com volen fer-nos creure alguns xaxipirulis de per aquí, té moltes vessants, sobretot internes, i sembla que només siguem capaços de reaccionar davant de molt pocs estímuls. Trobo a faltar tanta reflexió pública de nivell!
En aquest tema sempre ha passat el mateix. Només es publicita el que interessa. I el que resulta més "curiós" del cas és que són justament els que més s'autoanomenen d'"esquerres" els que tenen aquesta actitud. No, això que expliques no ho veurem a cap telenotícies.
Tampoc he vist enlloc la noticia que a Alemanya han ile·legalitzat la ONG turca IHH (la que organitzà la famosa flotilla) per vincles terroristes.
La comunitat musulmana apareix als mitjans gairebé sempre per fer referència a atemptats terroristes, abusos contra les dones, delinqüència, fonamentalisme religiós... L'Islam és una religió pacífica, com ho és el cristianisme, una altra cosa és el mal ús que en facin determinades comunitats. És evident que els fets que relates són denunciables (ja tenim alguns representants mediàtics encarregats de posar-ho de relleu de manera ben visible i cridanera) però també cal tenir en compte el "caldo de cultiu" d'aquest territori, que mereix una anàlisi més profunda i complexa, que defugi els tòpics de "bons contra dolents"
Clara, em penso que el tema de l'article no és criticar l'Islam ni cap creença sinó la manca d'informació (no se on has vist tu aquests fets "posats en relleu de manera visible i cridanera") o de denúncia de segons quins autoproclamats "defensors dels drets humans" que estan entestats en fer-nos creure que el fanatisme islàmic és una mena d'ONG.
Doncs mira, la Pilar Rahola, per exemple, és una fervent defensora de l'Estat d'Israel, de manera tan unilateral que de vegades fa dubtar de la seva honradesa intel·lectual. No crec que cap defensor dels drets humans identifiqui el terrorisme amb una ONG (això si que no sé d'on ho has tret). En qualsevol cas, penso que hem de defugir el que Martin Luther King anomenava la "mentalitat tova" un intent de donar explicacions simplistes i fàcils als conflictes que hi ha al món. En comptes de criticar constantment un bàndol o l'altre, demonitzant àrabs o israelians, potser el que convindria és traçar ponts d'entesa i vies realistes cap a la pau. Amb aquesta dinàmica de foc creuat no es va enlloc.
No se a sant de què esmentes la Rahola. Jo parlava d'informació a mitjans de masses. Sobre practiques de confusió entre fonamentalismes i ONG només cal que facis memòria al que esmento a un comentari anterior de la "flotilla de la pau" i l'entitat que l'organitzava l'ONG turca IHH.
Suposo que no va va per mi això de mentalitat tova i de voler donar explicacions simplistes a temes complicats. No em coneixes i no pots opinar. I no entendria que anés tampoc per l'autor d'aquest blog. No seria ni exacte ni correcte.
En tot cas, si realment vols col·laborar en una alternativa de ponts d'entesa i vies realistes i tot això tan maco que dius et convido a llegir això:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/162615
Clidice, Albert, Jaume, Clara,
Moltes gràcies per les vostres interessants aportacions. De gent bona i gent dolenta n’hi ha per tot arreu, ningú en té el monopoli, i de persones amb un estrany concepte del concepte “solidaritat” també. Ahir és va publicar a la premsa que alguns membres d’aquella “flotilla solidària” han denunciat a Israel, però passen de llarg sobre el que els passa a les senyores de Gaza. Són aquestes contradiccions les que em criden l’atenció.
Publica un comentari a l'entrada