Després d’uns quants anys com a directiu d’un partit que ha votat el tripartit d’esquerres format a l’entorn del PSOE, és a dir, un partit que ha apostat decididament, i no una sinó dues vegades, pel control del govern de Catalunya per part d’una franquícia d’obediència espanyola, ara ens surt el tal Uriel dient que no es pot admetre que un partit d’obediència espanyola formi part del govern de Catalunya. I afegeix que plega del partit i que deixa l'escó de diputat.
Tot i que hi ha qui diu que això és coherència jo ho sento, tinc una certa memòria i sóc una mica més exigent, i no puc compartir ni de lluny aquesta valoració. Tot menys coherència. Jo aquí hi veig una barreja d’oportunisme indecent, una cara dura que se la trepitja i un cinisme fastigós a parts iguales. No s’hi val a plegar quan això s’acaba, quan pràcticament ja t’estan fotent fora. L’Uriel ha tingut molts dies, molts mesos i uns quants anys per haver pres una decisió com aquesta sense esperar a l’últim moment, quan ha vist clar que la seva situació a les llistes d’Esquerra el deixaria de totes maneres fora del Parlament.
Ara ens diu que intentarà repetir el càrrec de diputat amb en Laporta i companyia, agafant-s’hi com a última oportunitat per intentar mantenir la menjadora. Patètic. Penseu-vos-ho bé si teniu previst votar-los. De gent així se’n pot esperar qualsevol cosa, però poques coses bones. Podríem també parlar de la comptabilitat creativa de Laporta a can Barça, fent aparèixer 11 milions de benefici quan en realitat eren un mínim de 77 milions de pèrdues, segons ens diuen ara els auditors de Deloitte. Però això ho haurem de deixar per un altre dia.
Tot i que hi ha qui diu que això és coherència jo ho sento, tinc una certa memòria i sóc una mica més exigent, i no puc compartir ni de lluny aquesta valoració. Tot menys coherència. Jo aquí hi veig una barreja d’oportunisme indecent, una cara dura que se la trepitja i un cinisme fastigós a parts iguales. No s’hi val a plegar quan això s’acaba, quan pràcticament ja t’estan fotent fora. L’Uriel ha tingut molts dies, molts mesos i uns quants anys per haver pres una decisió com aquesta sense esperar a l’últim moment, quan ha vist clar que la seva situació a les llistes d’Esquerra el deixaria de totes maneres fora del Parlament.
Ara ens diu que intentarà repetir el càrrec de diputat amb en Laporta i companyia, agafant-s’hi com a última oportunitat per intentar mantenir la menjadora. Patètic. Penseu-vos-ho bé si teniu previst votar-los. De gent així se’n pot esperar qualsevol cosa, però poques coses bones. Podríem també parlar de la comptabilitat creativa de Laporta a can Barça, fent aparèixer 11 milions de benefici quan en realitat eren un mínim de 77 milions de pèrdues, segons ens diuen ara els auditors de Deloitte. Però això ho haurem de deixar per un altre dia.
3 comentaris:
No estic del tot d'acord amb tu respecte a l'Uriel, però ara no tinc temps per dir-hi la meva, em sap greu. Vaig fatal de temps :( Respecte a Can Barça, és que m'han hagut d'encaixar la mandíbula de tant de riure. Ja t'ho pots imaginar, sembla un acudit de comptables i jo sóc del gremi ;P
Primer de tot, la diferència en els resultats ha Can Barça ha estat senzillament resultant del diferent tractament temporal dels ingressos i les despeses. El resultat d'ara i el d'abans, tots dos, són bons i legals. S'han utilitzat, només, criteris comptables diferents.
Sobre l'Uriel, no m'esperava aquest gest. També ha deixat de banda la candidatura per a l'alcaldia de Badalona, on sortia com a número 1 i, per tant, ho tenia tot a favor per entrar. Amb tot, a fet una bona feina amb el tema de els Consultes sobre la Independència.
Pel que fa a l'elecció del vot, a tots els partits sempre hi ha algú que no hi és per fidelitat amb els seves idees. Si algú troba positiva la idea de trasnversalitat independentista proposada, no ha de deixar de votar perquè no li agrada una persona concreta de la llista. Cal mirar el programa en el seu connujnt.
Clidice,
Si en la nova etapa política que ara comença Laporta busca credibilitat, com a mínim necessita dues coses: transmetre ell mateix credibilitat als seus potencials votants i rodejar-se de persones que també transmetin credibilitat. Tu compraries un cotxe de segona mà a aquests dos personatges?
Albert,
1/ Els auditors serveixen precisament per posar ordre quan hi ha discrepància entre les maneres de presentar els números d’una societat o entitat, i això és el que han fet els senyors de Deloitte, posar ordre. No cal donar-hi més voltes.
2/ Per entrar sí, però de simple regidor.
3/ Segurament sota el teu punt de vista tens raó, però jo no crec en les possibilitats d’una llista independentista transversal, tot i que sí crec que l'independentisme ho és, de transversal. De fet, conec votants del PP que en un referèndum votarien a favor de l'independentisme, però mai votarien una llista transversal barrejats amb, per exemple, els comunistes de les CUP. De la mateixa manera que si la llista independentista transversal fos liderada per un polític d’extrema dreta, estic convençut que els d’esquerra no s’hi afegirien.
Publica un comentari a l'entrada