El nou govern d’Espanya, crònica d’urgència

De ministres en surten sis i n’entren quatre de nous. Augmenta el pes del felipisme. Es redueixen carteres, dues concretament, i les seves titulars són degradades de ministres a secretàries d’estat. Plega Moratinos, que no discuteixo que sigui un bon diplomàtic per l’Orient Mitjà però que ha demostrat ser un mal ministre. Baixa a la meitat la quota catalana. Però de què ens ha servit la quota catalana a la taula del consell de ministres? De res. Ens ha fet el mateix servei que els 25 diputats del PSOE elegits a Catalunya. És a dir, cap. Ascensió de la figura del típic personatge trepa (Pajín), tot i que es fa càrrec d’un ministeri pràcticament buit de competències, que s’hagués pogut aprofitar per reconvertir-lo en una secretaria d’estat. Rubalcaba guanya pes, i és d’esperar que com a portaveu del govern s’explicarà millor que la seva antecessora. Consolidació a l’alça, ara com a ministra d’exteriors, d’un personatge que no diu mai que no al jefe i que sempre somriu, una qualitat molt útil en el complicat món de la diplomàcia. Incorporació com a nous ministres d’una comunista reconvertida i d'un sindicalista que primer assessora al govern sobre les mesures laborals que s'han de prendre i, un cop presses, després s'hi manifesta en contra. I cap canvi a economia, cosa que francament és el que més crida l’atenció. I per cert, una vegada més Zapatero s’ha consolidat com el gran mentider del regne. Fa quatre dies ens assegurava que no hi hauria crisi de govern, que el canvi només afectaria al ministeri que deixava lliure Corbacho. Si es descuida...