Dijous passat el filòleg i lingüista Joan Solà s’acomiadava dels seus lectors mitjançant aquest article. Estava molt malalt i ahir va morir. No vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment però persones que van tenir aquest privilegi diuen que era una persona extraordinària, i que només a mesura que passi el temps anirem sent plenament conscients de lo molt que el senyor Solà ha significat per Catalunya i molt especialment per la llengua catalana. Descansi en pau.dijous, 28 d’octubre del 2010
El trobarem molt a faltar
Dijous passat el filòleg i lingüista Joan Solà s’acomiadava dels seus lectors mitjançant aquest article. Estava molt malalt i ahir va morir. No vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment però persones que van tenir aquest privilegi diuen que era una persona extraordinària, i que només a mesura que passi el temps anirem sent plenament conscients de lo molt que el senyor Solà ha significat per Catalunya i molt especialment per la llengua catalana. Descansi en pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
La llàstima és que els savis, precisament perquè ho son, no es dediquin a la política. Podria haver estat un bon polític, però hagués deixat de ser savi. Gràcies que fou com fou (i que em perdoni per escriure malament).
No calia conèixer-lo personalment per copsar-ne la bonhomia, Miquel. Veient l'estil dels seus articles (com ara el darrer) o contemplant aquesta fotografia, ja es pot copsar que el rigor i l'amor per la llengua i el país en ell eren el mateix. Salut i terra!
Ramon,
No crec pas que si s’hagués dedicat a la política hagués fet tant per la llengua, així que potser millor que s’hagi dedicat en exclusiva a la llengua.
Puigmalet,
Tens raó, però m’hagués agradat molt haver-lo conegut personalment, haver-hi tingut almenys una xerrada personal.
t'has mirat be la foto?
Ara ves al mirall i afegeix uns quants anys al que vegis en el mirall i veuràs que hi ha gent que te un alt punt de semblança amb altres
descansi en pau
Jordi,
Vols dir? Jo em veig molt més jove però, és clar, potser m’ho miro amb ulls poc objectius...
Publica un comentari a l'entrada