Trattoria La Braseria, Bolonya, Itàlia. Ens l’havien recomanat uns amics i hi vàrem anar a sopar fa pocs dies. És tracta d’una trattoria de cuina genuïnament bolonyesa. Tot i ser molt cèntric, a quatre passes de la Piazza Maggiore, la clientela del restaurant era majoritàriament local, un detall que d’entrada sempre em dóna una certa garantia. Preus tirant a cars però sense exagerar; cal no perdre de vista que Bolonya és una ciutat gens barata. Vull dir que nosaltres érem dos i el sopar, sense fer cap exageració, tampoc amb el vi, ens va sortir per uns vuitanta euros. Haig de dir que gastronòmicament en varem sortir satisfets. Però no hi tornaré, i ara n’explicaré els motius.
Abans d’entrar al restaurant vàrem fer una ullada a la carta que tenien penjada al carrer per tal de tenir una idea aproximada del lloc on ens ficàvem. Un cop asseguts a taula vam observar amb sorpresa que la carta que ens van donar tenia els preus inflats aproximadament en un vint per cent respecte els preus que havíem vist al carrer. Per exemple, del filetto di manzo que a fora cotitzava a 20 euros, a dins ens en demanaven 24. I així per l’estil amb els altres plats. En demanar explicacions, l’amo, sense mostrar cap sorpresa i com si m’estigués recitant un rotllo aprés de memòria per l’ocasió, em va dir que feia molt poc que havien canviat els preus i algunes cartes encara no les havien rectificat. Va afegir que ens cobraria els preus que figuraven al carrer però fora d’això no hi va haver cap disculpa per part seva. Evidentment no me’l vaig creure però com que ens feia mandra marxar i buscar un altre lloc per sopar, ens hi vam quedar. La veritat, vam sopar molt bé. En portar-nos la ricevuta fiscale vam comprovar que els preus que ens cobraven eren els convinguts, i també vam constatar que no havien tingut ni el més mínim detall per compensar aquell intent d’ensarronada que ens pretenien fer. A La Braseria s’hi menja molt bé però a mi no m’hi veuran més el pèl, i això que a Bolonya hi vaig sovint. Ells s’ho perden.
Abans d’entrar al restaurant vàrem fer una ullada a la carta que tenien penjada al carrer per tal de tenir una idea aproximada del lloc on ens ficàvem. Un cop asseguts a taula vam observar amb sorpresa que la carta que ens van donar tenia els preus inflats aproximadament en un vint per cent respecte els preus que havíem vist al carrer. Per exemple, del filetto di manzo que a fora cotitzava a 20 euros, a dins ens en demanaven 24. I així per l’estil amb els altres plats. En demanar explicacions, l’amo, sense mostrar cap sorpresa i com si m’estigués recitant un rotllo aprés de memòria per l’ocasió, em va dir que feia molt poc que havien canviat els preus i algunes cartes encara no les havien rectificat. Va afegir que ens cobraria els preus que figuraven al carrer però fora d’això no hi va haver cap disculpa per part seva. Evidentment no me’l vaig creure però com que ens feia mandra marxar i buscar un altre lloc per sopar, ens hi vam quedar. La veritat, vam sopar molt bé. En portar-nos la ricevuta fiscale vam comprovar que els preus que ens cobraven eren els convinguts, i també vam constatar que no havien tingut ni el més mínim detall per compensar aquell intent d’ensarronada que ens pretenien fer. A La Braseria s’hi menja molt bé però a mi no m’hi veuran més el pèl, i això que a Bolonya hi vaig sovint. Ells s’ho perden.
2 comentaris:
imagína't el que els fem nosaltres als "guiris" també :( i és que no hi ha res pitjor que alguns espècimens a la que ensumen l'estranger.
Clidice,
Suposo que a casa nostra es produeixen situacions similars però sempre crida més l’atenció quan el perjudicat ets tu.
Publica un comentari a l'entrada