.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Els polítics que llencen els diners

Una de les coses que més molesta al ciutadà que compleix amb les seves obligacions fiscals és veure com els politics que suposadament el representen llencen alegrement els diners públics amb aquella fatxenderia que tots coneixem. De vegades sembla que el fet d’ocupar un càrrec públic amb dret a signatura al diari oficial i accés a la caixa sigui sinònim d’impunitat. Avui no parlarem, però, dels polítics que roben sinó dels polítics que llencen impunement els nostres diners sense un aparent benefici personal, tot i que ambdues activitats poden ser coincidents en la mateixa persona.

A veure, quan dic llençar els diners no estic dient que els consellers de la Generalitat, tan ecologistes ells, agafin els bitllets i els llencin al contenidor del reciclatge que toqui, però quasi. I qui diu consellers diu ministres, secretaris d’estat, presidents, regidors i alcaldes, dirigents polítics de tot l’espectre ideològic, carods de tota mena, i aquí personalitzo amb tota la intenció perquè la trajectòria governamental de Carod és un exemple perfecte del tema que estem tractant. Veiem massa sovint que molts d’aquests personatges gasten els nostres diners en bajanades que tothom sap que no serviran per res de positiu. Llencen els diners a canvi de res, o tal vegada reben un obsequi a canvi d’una generosa subvenció a fons perdut. A més a més, sempre hi ha la trista contrapartida que a casa nostra quelcom realment necessari quedarà per fer per manca de recursos.

Vist tot això, de cara a les properes eleccions els ciutadans hauríem d’exigir als nous governants que almenys deixin de llençar els diners, ni que sigui a canvi de rebre com a record una llança guatemalenca que només servirà per decorar alguna casa particular. Uns diners que, no ho perdem de vista, són nostres, tot i que temporalment ens els administren ells. I si a més a més s’abstenen de robar, sigui en benefici propi o pel partit, que no sé què és pitjor, festa major. És molt demanar?

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Realment aquesta imatge de gran "bwana" i la mirada paternalista del senyor Carod em sembla esgarrifosa. Fins i tot prescindint-ne dels diners. Massa Domund imagino. Algunes vegades, però, s'han amagat acords comercials prou interessants al darrera de gestos que la premsa ha venut com a esperpèntics. No oblidem mai qui controla els medis i quin percentatge d'informació ens arriba, i com ens la presenten.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Si hi han acords comercials al darrera no hi tinc res a dir, però pel que tinc entès no és aquest el cas amb els nombrosos viatges i subvencions a fons perdut que ha concedit el personatge de la foto. Si algú tingués la paciència de fer un resum del que ens ha arribat a costar aquest home ens esgarrifaríem.

Miquel ha dit...

No home no que el que val és la foto... no?