Solidaris? és el títol d’un article meu que surt publicat avui al diari El Punt Avui, tant en les seves versions digitals com en les edicions de paper: Comarques Gironines (pàgina 11) i Edició Nacional (pàgina 17). Espero que també el trobeu interessant.
5 comentaris:
Entenc què vols dir i entenc les teves raons. Però la situació és excepcional i en el moment en que hi ha centenars de famílies que estan quedant al carrer cal trobar una alternativa viable, i aquesta no és dolenta.
Al cap i a la fi, han estat aquestes entitats financeres les que han especulat i les que han provocat que el sól valgui més i més amb els anys. Per tant, són responsables d'aquesta situació d'inflació del preu de la vivenda i n'han de pagar responsablament els plats trencats. Seria injust no fer-ho.
Probablement, però, també cal trobar altres mesures. Per exemple, que l'Estat (o qualsevol administració) pugui adquirir pisos per convertir-los en VPO, a un preu raonable. El que és clar és que la oferta i la demanda de pisos han parat de convergir i per tant els preus de mercat, avui dia, segueixen inflats, i fins que no hi hagi un preus realistes no es podran vendres pisos a un ritme acceptable.
Gerard,
Sí, la situació és excepcional, però que ho sigui no significa que els "innocents" de la pel·lícula (com, per exemple, la família que surt al meu relat d’ElPuntAvui, que després de rumiar-s’ho molt va decidir no entrar en aquest joc de bojos) hagin de pagar els plats trencats dels "especuladors", es diguin bancs, caixes, promotors, constructors, intermediaris, ajuntaments, etc. I sobretot, sense oblidar-nos dels compradors finals. Tots plegats formen part del joc especulatiu que ens ha portat allà on ens ha portat. Convindràs amb mi que sense el comprador final no s’hagués pas arribat a la situació actual. Convindràs amb mi que no tenim cap obligació (com sembla que passi a casa nostra) de ser propietaris de l’habitatge on vivim. Aquí ningú ha estat obligat a comprar un pis, ni a endeutar-se perillosament de manera irresponsable. Hi ha una sèrie de tòpics a l’entorn de la crisi de l’habitatge que s’haurien d’anar desmuntant. De Pirineus cap amunt la majoria de la gent viu de lloguer, i no per això són menys feliços que nosaltres. Si volem buscar els veritables culpables els hem de buscar entre TOTS els col·lectius que dèiem abans, sense oblidar-nos del comprador final. Si creiem en l’economia de mercat que regula el nostre ordenament jurídic, apliquem-la. I si ha de caure un banc o un constructor, que caigui. I si no hi creiem, canviem la llei. Però no s’hi val a canviar les normes del joc a mig partit.
Només per aclarir que l’article ha generat un debat paral·lel a la web del diari. És aquest enllaç:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/445543-solidaris.html
N'hi ha que cauen de la figuera, però s'hi van enfilar per agafar figues. T'has re-guanyat un lloc papers. Enhorabona.
Ranon,
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada