.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Twitter

L’altre dia un amic meu que tot just ara comença a interessar-se per les diferents eines digitals que tenim disponibles a la xarxa em va preguntar què era el twitter. Vaig contestar amb una resposta convencional: el twitter no és res més que un microblog, és a dir, un blog que té limitada l’extensió de les seves piulades a un màxim de 140 caràcters amb espais. Per donar-vos una idea, aquest paràgraf que esteu llegint té 560 caràcters amb espais i, per tant, per poder-lo transmetre sencer via twitter es necessitarien quatre piulades (560 dividit per 140).

Evidentment la limitació dels 140 caràcters com a màxim obliga el tuitaire a fer un esforç de concisió en el llenguatge. S’han d’estalviar caràcters sigui com sigui, però alhora s’ha de transmetre el missatge que es vol transmetre. Al principi costa acostumar-s’hi però amb la pràctica les dificultats inicials acaben desapareixent. Com que les coses sempre s’entenen millor amb casos concrets posaré l’exemple del meu propi twitter. Així, durant els set dies que van del 23 al 29 de setembre, un període que vaig estar desconnectat del blog, vaig tuitejar una mica. La meva activitat tuitaire va ser, segons es pot comprovar clicant aquí, de dotze piulades, que reprodueixo a continuació:

23 Set
La censura a RTVE de moment s’aparca només per estratègia electoral, però l’ànima censora de fons hi és. Trist i decebedor
23 Set
RTVE: també em pregunto que si la representació política de la ciutadania la tenen els partits què coi hi pinten els sindicats al C.d'A.?
23 Set
RTVE/2: i per cert, si al Consell d’Administració hi són representats els sindicalistes, per què no hi són els empresaris?
24 Set
Amb l’OK de l’almoina petroQatarina ha quedat clar que els principis són els principis i els dòlars són els dòlars, i el Barca un club mes
25 Set
Des de platja Es Monastri de St.Antoni Calonge brindem perquè aquesta salvatjada dels toros quedi només com un record de la nostra història
26 Set
Una Vanguardia molt protoros. Les seves 3 cròniques taurines surten a la secció de “cultura” i no a “tendències”, junt amb les necrològiques
26 Set
La llista de politics que eren a la Monumental es ben significativa. Res de debat animalista. Debat identitàri pur i dur. No cal dissimular
26 Set
President Mas: traspassar la línea vermella es pretendre reduir en un 50% més la paga extra d’infermeres i metges, ja reduïda en un 25%!!!
26 Set
President Mas: recordeu que aquests col·lectius també voten, i el 20-N potser molts no us votaran
27 Set
PresidentMas:entre allargar agonia empresa en fallida i rebaixar encara+ sous de metgesses i infermers,la prioritat no hauria de ser Spanair
28 Set
PresidentMas: llegeixo que ara retallareu residencies gent gran i discapacitats.Voleu dir que aquests estalvis son els que toquen? Jo dic NO
28 Set
Amb les retallades els socialistes tenen 2opcions: criticar-les o mirar de passar desapercebuts. Alguns opten per l’opció menys intel·ligent

Alguns lectors d’aquest blog potser trobaran que aquestes explicacions tan bàsiques sobre el twitter són sobreres per ser conegudes per a tothom. Però s’equivoquen. Massa sovint aquells que utilitzem les noves eines digitals amb regularitat patim una mena de deformació digital que ens porta equivocadament a donar per suposat que tothom és com nosaltres, que tothom sap què és el twitter i, en definitiva, que tothom ha entrat a l’era digital amb la mateixa rapidesa i intensitat. I evidentment no és així. Ningú nega que la cultura de comunicació digital s’està imposant de manera irreversible, però encara hi ha molta feina a fer.

A l’altre extrem de la balança hi trobem les persones que des que s’aixequen al matí fins que se’n van a dormir sembla que no facin altra cosa més que tuitejar de manera compulsiva, amb un ritme tan exagerat que em sembla no només malaltís sinó de nul·la utilitat, si el que busquen són seguidors que llegeixin les seves piulades. Per entendre’ns, parlo de piuladors que deixen moltes dotzenes, centenars en alguns casos, de missatges diaris, i a més a més molts d’aquests missatges contenen arxius annexos, que intueixo que molt poca gent té la paciència i el temps necessaris per llegir-los.

Sortosament amb el twitter passa com amb les religions en els països lliures: hi ha llibertat de culte per a tothom. Amb el twitter cadascú administra a la seva manera la imatge que vol mostrar de sí mateix a la xarxa. La meva imatge tuitaire, ho reconec, és més aviat discreta: 108 piulades en els últims quatre mesos; no arribo a una piulada diària de promig. Com acostuma a passar en altres àmbits, entre poc i massa hi deu haver el punt d’equilibri. Però és evident que aquest punt no té per a tothom el mateix significat.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

I jo que em vaig assabentar de l'apunt pel Twitter ^^ Malgrat que estic per donar-me de baixa per l'excés d'alguns twittaires, que no em deixen veure els twits dels altres. Fent la comparança, el Twitter és com un teletip, titulars de notícies, i els twittaires excessius com la publicitat a Antena 3 :(

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Clidice, en un moment determinat jo també em vaig plantejar esborrar-me pels mateixos motius que expliques, però finalment vaig optar per una solució menys dràstica i molt pràctica: eliminar sense miraments els tuitaires que actuen amb els excessos que explico, i quedar-me només amb els que no només pensen en els seus propis interessos sinó també en els dels seus seguidors. Alguns tuitaires –i no donaré noms- s’han equivocat d’eina, i per la gran quantitat d’informació que transmeten potser haurien d’utilitzar un blog i no un twitter.

Anònim ha dit...

Doncs jo sempre l'he emprat poc, però després del 20N em desfaré dels meus o els mataré d'un tret (no ho sé encara). Penso que la idea del twitter és molt bona per influïr en la massa, que és el que volen els que veritablement s'en aprofiten. Els "usuaris" simplement són obrers que il·lusionats els fan la feina d'aplegar més "massa". I finalment s'acaba per "la revelión de las masas".

Ferran ha dit...

Aquí un periodista digitalitzat... que no acaba de trobar la gràcia a Twitter. De fet, la cosa dóna per un debat ben llarg. De sempre critico la dictadura dels titulars, que simplifiquen la realitat de manera grollera i desvergonyida... i va i s'inventen una eina que funciona, precisament, a cop de titular!

Hi sóc perquè, com a periodista, m'agrada conèixer i provar tota eina de comunicació, però no, no m'agrada.

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
No et caldrà tirar cap tret d’escopeta, amb un parell de clics de ratolí en tindràs prou.

Ferran,
Si t’ho mires exclusivament des del punt de vista periodístic t’entenc perfectament, però si vas una mica més enllà i ho veus com una eina digital més de comunicació al servei d’entitats, empreses i particulars, el twitter té la seva gràcia i la seva utilitat.

Anònim ha dit...

AIXO DEL TWITTER,ES UN JOC PER FRIKIS I ADOLESCENTS, CONVENCUTS DE SER GENT MOLT INFORMADA,I LA MAJORIA FAN PENA.JO JA FA TEMPS QUE NO HI VUI PERDRE EL TEMPS,I A MES A MES M'ABURRIA,FOTLI AMB LES CONSIGNES¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA

Galderich ha dit...

Els comentaris als blocs, alguns, són com un Twitter.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
A twitter hi ha de tot, no es pot generalitzar.

Galderich,
Ben vist!