Del “vuelva usted mañana” al “torni demà passat” (1)

Durant aquestes últimes setmanes he seguit de prop un expedient administratiu en el qual, d’alguna manera, també hi he intervingut. Es tractava d’un expedient de molt poca complexitat tècnica que tenia com a únic objectiu obtenir un certificat oficial expedit per una administració pública estatal, un certificat que resultava del tot imprescindible per tirar endavant un altre expedient amb una altra administració, també pública però, en aquest cas, estrangera. Per la part que ens toca més directament a nosaltres, aquí estem parlant d’un simple episodi més de burrocràcia. I arribats a aquest punt em disculpareu que no entri en detalls ni concrecions perquè el que importa d’aquestes reflexions no són els detalls concrets de l’afer sinó les lliçons que se’n poden treure.

Mariano José de Larra és un escriptor espanyol de fa dos-cents anys. Va viure durant la primera meitat del segle XIX i va morir molt jove, als vint-i-vuit anys, però van ser suficients per què, entre la seva extensa producció literària, ens deixés en herència la coneguda frase “vuelva usted mañana”. El concepte és tan clar i entenedor que no veig necessitat d’explicar-lo, i és la millor definició del tarannà imperant a l’administració pública del nostre país, al segle XIX i també ara, al segle XXI. Per tal d’evitar males interpretacions, amb aquests retrets tant ens podem referir a Catalunya com a l’estat espanyol, la metròpoli que encara ens acull (és un dir).

Tot i que sembli que no pugui ser, els treballadors alemanys treballen menys hores que els catalans i que els espanyols. Però els alemanys aprofiten molt millor que nosaltres la seva jornada laboral. Aquí no es tracta, per tant, com erròniament fan sovint els nostres sindicats de classe per treure conclusions interessades i, evidentment, equivocades, no es tracta, com dèiem, de comparar qui es passa més hores al despatx o a la fàbrica sinó d’avaluar qui aprofita millor i treu més rendiment de la seva jornada laboral, i també quina és la incidència de l’administració pública en els costos finals dels nostres productes i serveis. En aquest cost hi entra, com no podria ser d’altra manera, tota la paperassa administrativa paral·lela que hi ha al darrere de qualsevol activitat comercial, industrial i, en general, econòmica i, també, no econòmica. En aquest país facis el que facis sempre et trobes un funcionari que et vigila, et regula i et controla. Des de les administracions públiques se’ns tracta massa sovint com si els ciutadans fóssim uns perfectes imbècils sense criteri.


(La segona part d’aquest article es publicarà dijous 9 d’agost)