La sentència del TS sobre la separació de sexes a l’escola

Massa sovint les sentències del Tribunal Supremo d’Espanya criden l’atenció. Fa pocs dies, per exemple, aquell tribunal va sentenciar que, un home que havia atonyinat la seva dóna, havia estat condemnat a una pena de presó excessiva perquè el jutge de la instància judicial inferior no havia tingut en compte que el maltractador, un suboficial de l’exèrcit espanyol, tenia una sèrie de condecoracions militars. La peculiar i novíssima doctrina del Supremo ens ve a dir que si l’estat espanyol t’ha concedit determinades condecoracions militars, la condemna per maltractar la teva parella serà inferior que si no les tens. Per entendre’ns, disposar, per exemple, de la Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo a partir d’ara també servirà per pegar la parella amb més impunitat. A l'Europa endreçada, disbarats judicials com aquest només poden passar a Espanya.

Més. Aquesta setmana el mateix tribunal ha sentenciat que l’educació diferenciada per sexes no es pot finançar amb diner públic, com si els pares que, en ús de la seva llibertat, en són partidaris, no paguessin impostos com tothom. Als defensors de la separació de sexes a l’escola ara només els queda la possibilitat de presentar un recurs al Tribunal Constitucional que, i permeteu-me la franquesa, espero que els acabi donant la raó. Perquè aquest no és només un debat sobre metodologies pedagògiques com pretenen alguns, que també; aquest és, bàsicament, un debat sobre les llibertats. No és cap secret que a la majoria dels nostres dirigents polítics, tant se val quina sigui la seva ideologia, no els agrada que els seus administrats actuïn amb llibertat. Ens tracten com si els ciutadans fossin uns pàrvuls i, en el seu malaltís afany per controlar-ho tot, pretenen eliminar qualsevol escletxa de la llibertat que tenen els pares sobre el sistema que considerin millor per l’educació dels seus fills.

La meva posició sobre aquest tema és clara: des de la meva profunda discrepància amb l’educació diferenciada per sexes, espero que el concert educatiu segueixi sent vigent també per a aquelles poques escoles i famílies que, al meu entendre equivocadament, en són partidàries. La meva postura no és gens contradictòria, simplement veig molt clar que no tinc cap dret a imposar les meves idees a aquells que no les comparteixen. Sobre aquest mateix tema i amb el títol Separació de sexes a l’escola fa més de tres anys vaig escriure unes reflexions que, rellegides avui, mantenen, al meu entendre, plena vigència. No us perdeu tampoc els comentaris que van sorgir a partir d’aquelles reflexions, perquè tenen tant o més interès que el propi article.