Carta de S.M. el Rey Don Juan Carlos
Madrid, 18/09/2012
"...Carta de S.M. el Rey..."
No soy el primero y con seguridad no seré el último entre los españoles que piensa que en la difícil coyuntura económica, política y también social que atravesamos es imprescindible que interioricemos dos cosas fundamentales. (Deixant de banda que el fet que no siguis el primer ni l’últim espanyol en manifestar les teves idees no té la més mínima importància, aquest paràgraf és sobrer, buit de contingut; no diu res. Anem, doncs, pel segon).
La primera es que solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez. (Si et refereixes estrictament als espanyols que us quedeu i, per tant, excloent els catalans que, tot i que encara viatgem amb passaport espanyol, ja estem marxant, admeto que pel vostre consum intern aquesta afirmació pot tenir algun sentit). Estamos en un momento decisivo para el futuro de Europa y de España y para asegurar o arruinar el bienestar que tanto nos ha costado alcanzar. (Aquesta mateixa afirmació, substituint España per Catalunya, jo també la signo). En estas circunstancias, lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. (Vosaltres sabreu què us convé més de cara el futur però, fins el moment, quan l’objectiu és Catalunya, a Espanya heu actuat sempre en el sentit contrari del que ara prediques). No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias ni para debatir si son galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia. (escudriñar en las esencias, si son galgos o podencos, em sona a llenguatge del segle XIX. Jo prefereixo un país del segle XXI). Son, por el contrario, los más adecuados para la acción decidida y conjunta de la sociedad, a todos los niveles, en defensa del modelo democrático y social que entre todos hemos elegido. (Em sembla que tot i el temps que fa que es va morir qui et va nomenar pel càrrec que ocupes ara, això de la democràcia encara no ho tens massa interioritzat).
La segunda es que, desde la unión y la concordia, hemos de recuperar y reforzar los valores que han destacado en las mejores etapas de nuestra compleja historia y que brillaron en particular en nuestra Transición Democrática: el trabajo, el esfuerzo, el mérito, la generosidad, el diálogo, el imperativo ético, el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, la renuncia a la verdad en exclusiva. (Unes grans frases, sí, però pura retòrica. El pas del temps ens està donant la raó als que sempre hem criticat aspectes cabdals, molt negatius per a Catalunya, d’aquella transició democràtica, en minúscules, de la que tant presumeixen els que ja manaven amb Franco de cap d'estat i segueixen manant ara amb el seu successor).
Son esos los valores de una sociedad sana y viva, la sociedad que queremos ser y en la que queremos estar para superar entre todos las dificultades que hoy vivimos. (Això que tu vols per a Espanya és el mateix que alguns volem per a Catalunya. Hi tenim el mateix dret. Que uns i altres tinguem sort!).
Nota: L’autor d’aquesta carta oberta, que es troba penjada a internet, és el senyor Borbón, rei d’Espanya per designació directa de l’anterior cap d’estat, Francisco Franco, Caudillo de España por la Gracia de Dios. Les acotacions en vermell són d’en Miquel Saumell, l’autor d’aquest blog, i he utilitzat el tuteo campechano tal com fa sempre el senyor Borbón quan es dirigeix als qui li paguem el sou. Diguem-ne reciprocitat de tracte.
Madrid, 18/09/2012
"...Carta de S.M. el Rey..."
No soy el primero y con seguridad no seré el último entre los españoles que piensa que en la difícil coyuntura económica, política y también social que atravesamos es imprescindible que interioricemos dos cosas fundamentales. (Deixant de banda que el fet que no siguis el primer ni l’últim espanyol en manifestar les teves idees no té la més mínima importància, aquest paràgraf és sobrer, buit de contingut; no diu res. Anem, doncs, pel segon).
La primera es que solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez. (Si et refereixes estrictament als espanyols que us quedeu i, per tant, excloent els catalans que, tot i que encara viatgem amb passaport espanyol, ja estem marxant, admeto que pel vostre consum intern aquesta afirmació pot tenir algun sentit). Estamos en un momento decisivo para el futuro de Europa y de España y para asegurar o arruinar el bienestar que tanto nos ha costado alcanzar. (Aquesta mateixa afirmació, substituint España per Catalunya, jo també la signo). En estas circunstancias, lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. (Vosaltres sabreu què us convé més de cara el futur però, fins el moment, quan l’objectiu és Catalunya, a Espanya heu actuat sempre en el sentit contrari del que ara prediques). No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias ni para debatir si son galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia. (escudriñar en las esencias, si son galgos o podencos, em sona a llenguatge del segle XIX. Jo prefereixo un país del segle XXI). Son, por el contrario, los más adecuados para la acción decidida y conjunta de la sociedad, a todos los niveles, en defensa del modelo democrático y social que entre todos hemos elegido. (Em sembla que tot i el temps que fa que es va morir qui et va nomenar pel càrrec que ocupes ara, això de la democràcia encara no ho tens massa interioritzat).
La segunda es que, desde la unión y la concordia, hemos de recuperar y reforzar los valores que han destacado en las mejores etapas de nuestra compleja historia y que brillaron en particular en nuestra Transición Democrática: el trabajo, el esfuerzo, el mérito, la generosidad, el diálogo, el imperativo ético, el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, la renuncia a la verdad en exclusiva. (Unes grans frases, sí, però pura retòrica. El pas del temps ens està donant la raó als que sempre hem criticat aspectes cabdals, molt negatius per a Catalunya, d’aquella transició democràtica, en minúscules, de la que tant presumeixen els que ja manaven amb Franco de cap d'estat i segueixen manant ara amb el seu successor).
Son esos los valores de una sociedad sana y viva, la sociedad que queremos ser y en la que queremos estar para superar entre todos las dificultades que hoy vivimos. (Això que tu vols per a Espanya és el mateix que alguns volem per a Catalunya. Hi tenim el mateix dret. Que uns i altres tinguem sort!).
Nota: L’autor d’aquesta carta oberta, que es troba penjada a internet, és el senyor Borbón, rei d’Espanya per designació directa de l’anterior cap d’estat, Francisco Franco, Caudillo de España por la Gracia de Dios. Les acotacions en vermell són d’en Miquel Saumell, l’autor d’aquest blog, i he utilitzat el tuteo campechano tal com fa sempre el senyor Borbón quan es dirigeix als qui li paguem el sou. Diguem-ne reciprocitat de tracte.
4 comentaris:
Ja és prou trist estar vivint en un país que no consideres teu, un país monàrquic quan s'és republicà que, al damunt, hem de suportar que lo sinyó rei faci catúfols. #tenimpressa
Veig que t'has acostumat al roig... a veure si pateixes una deriva cap a l'esquerra! ;-)
Democràcia i no permetre a un poble decidir és incompatible.
La transició democràtica és va fer de forma poc demòcrata, amb soroll de sables al darrere.
Es recorda alguna carta d'aquest senyor preocupant-se d'altres aspectes que segons ells "realment preocupen a la gent"?
Clidice,
Esperem que sigui ja per poc temps. Esperem-ho i... creuem els dits.
Galderich,
No se m'havia acudit i potser tens raó. Per evitar qualsevol risc de contagi deixo el vermell, no fos cas ;-)
Jordi,
La transició democràtica i les negociacions multipartits per escriure la constitució entenc que van ser raonablement democràtiques, però és evident que el soroll de sabres, la presència de sotanes, així com la banca i altres estaments anomenats poders fàctics alguna cosa hi van tenir a veure en el redactat final.
Publica un comentari a l'entrada