Absentisme laboral injustificat

Un dels grans problemes del nostre país és l’absentisme laboral injustificat. És un fenomen social que va bastant més enllà del vessant estrictament laboral del problema. Però tot i tractar-se d’un greu fenomen social, sovint un té la sensació que l’absentisme sempre ha comptat amb la complicitat tàcita dels sindicats que, sabent perfectament com saben quins són els absentistes professionals, especialment a l’administració pública, sembla que els protegeixin. L’absentista perjudica també els seus companys de feina perquè, si l’empresa no li posa un substitut, són ells els que s’han d’acabar fent càrrec de la feina del galtes que no s’ha presentat a treballar. A més a més, l’absentisme porta aparellat un deteriorament de la imatge de país i, lògicament, frena les inversions, tant les locals com les provinents de l’estranger. És un fenomen pervers causat per uns pocs però que ens empobreix a tots.

Segons les estadístiques oficials l’absentisme és donava molt més en el sector públic (a causa de la manca d’un risc efectiu de ser acomiadat per aquest motiu) que a l’empresa privada on, com és lògic, s'acaba acomiadant els absentistes professionals, ni que sigui pagant més del que toca. I és que l’absentisme laboral injustificat té un risc elevat d’encomanar-se a la resta de la plantilla (si aquest ho fa i no li passa res, per què no ho puc fer jo també?). L’absentisme és com un càncer amb moltes possibilitats de derivar en metàstasi, i repercuteix molt negativament en la competitivitat de l’empresa. Per car que resulti sempre surt més barat extirpar-lo del sistema, és a dir, acomiadar el bandarra, que mantenir-lo en plantilla.

Hem de suposar que els nostres governants són conscients del problema, i que han rumiat la manera d'evitar-lo o, si més no, de reduir-lo a la mínima expressió. Fins ara no se n’havien sortit però una nova normativa vigent des de fa tres mesos, una mesura laboral que va passar gairebé desapercebuda pels mitjans de comunicació, està fent disminuir dràsticament, entre els funcionaris públics, aquest pervers fenomen laboral i social. Així, des de mitjan octubre, qualsevol persona que treballi a l’administració pública i demani la baixa és fortament castigat amb una reducció del cinquanta per cent del seu salari durant els tres primers dies, i del vint-i-cinc per cent les tres setmanes següents.

La mesura és molt dràstica i tot indica que també és força efectiva. Però com que no fa distincions i talla a tothom pel mateix patró, és una mesura terriblement injusta. Posaré només un exemple. Si t’han d’operar i després t’has de quedar uns dies ingressat a l’hospital, en l’aspecte salarial et tracten igual que si fossis el típic penques que es queda a casa per mandra d’anar a treballar. És a dir, aquesta nova normativa laboral assimila l’absentisme laboral injustificat amb la baixa perfectament justificada. I tot i que la norma preveu, de moment, dues excepcions, la baixa per maternitat i la baixa per accident laboral, segur que se n’hi haurien d’afegir algunes més, d’excepcions. Per seguir amb l’exemple d’abans i sense pretendre que hagi de ser l’únic, la baixa per cirurgia, una baixa perfectament justificada, hauria de ser una altra excepció a la norma general.