Tot i que alguns intenten amagar-ho, Catalunya i Espanya són unes societats molt diferents. Ahir parlàvem de la fiesta nacional espanyola, que no és precisament un exemple massa exportable per enfortir allò que alguns tant diuen valorar i anomenen marca España. Si més no, exportable als països endreçats. En canvi, a Catalunya i també a altres llocs avui celebrem una festa molt simpàtica i perfectament exportable a tot arreu: la diada de Sant Jordi. Avui, 23 d’abril, es commemoren els 1710 anys de la mort del sant. Sang i fetge a dojo vs. llibres i roses arreu. Gran contrast entre les nostres respectives festes. És el contrast que hi ha entre la vergonya aliena que provoca el patiment gratuït fet espectacle i la satisfacció personal que produeix la lectura reposada d’un bon llibre. Un exemple més que posa novament en evidència el nostre fet diferencial. Tot i l’existència dels lamentables correbous, que aquí també tenim una mica de tot, Catalunya no és Espanya. Catalunya és avui un llibre i una rosa, mentre Espanya és una cursa de braus.
3 comentaris:
Sense oblidar que la rosa és plena d'espines.
Bona diada, Miquel!
Bona diada.
Doncs si, un bon exemple de les diferències.
Si, la rosa té espines per defensar-se. Potser podríem aprendre una mica.
Enric i Jordi,
Gràcies. I sí, aquesta setmana s'ha parlat més de les espines que de la rosa, tot un símptoma.
Publica un comentari a l'entrada