.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 20 de setembre del 2013

Reconeixements internacionals

(Foto de la Via Catalana de Roma, de Quirze Grifell)

Els primers ministres de dues repúbliques bàltiques van mostrar fa pocs dies les seves simpaties pel procés català. Són dos països petits i no deixen de ser unes opinions de cortesia, però per alguna cosa s’ha de començar. Aquest és el camí, s’han de buscar complicitats més enllà de Madrid, s’han de buscar suports entre els que també tenen clar que el conflicte entre Catalunya i Espanya no és legal com pretén el govern espanyol sinó polític. I els conflictes polítics no es resolen a garrotades sinó pacíficament i per la via política.

Que per Espanya el tema és important ho demostra com va reaccionar el govern espanyol, citant els respectius ambaixadors al ministerio per renyar-los i exigir que els seus primers ministres rectifiquessin les declaracions. Per quedar bé amb Margallo els ambaixadors van sortir del pas redactant unes notes diplomàtiques més aviat ambigües. El fet és, però, que els primers ministres bàltics no només no han rectificat les seves declaracions inicials sinó que un d’ells fins i tot les ha ratificat fil per randa.

S’ha de parlar amb tothom, també amb el govern espanyol, però mirant al futur s’han de buscar complicitats i reconeixements, implícits i explícits, entre els estats i els organismes internacionals. Madrid, òbviament, no només no facilitarà les coses sinó que posarà tants pals a les rodes catalanes com pugui. Però arribat el moment, quan el contenciós català-espanyol s’hagi internacionalitzat molt més del que ho està ara, els suports exteriors seran de gran vàlua i per tant, internacionalment, s’ha de continuar treballant amb aquest objectiu.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

I espero que així s'estigui fent tot i la lluita desigual que representa.

Clidice ha dit...

em sembla que, hores d'ara, ho tenen més clar els espanyols que nosaltres això de què marxem :)

Oliva ha dit...

"ELLS",ESTAN "ACOLLONIDOS",I ARA QUE ELS DESAPAREGUTS VASCOS,COMENÇAN A REMANAR LA CUA,ENCARE MES.JO CREC QUE LES NACIONS PETITES PODEN SER UNES BONES ALIADES EN AQUESTA CURSA,PERO TAMBE CREC PRIORITARI QUE CAL DEMANAR COMPRENCIO A ISRAEL.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Esperem-ho.

Clidice,
De vegades també tinc aquesta estranya sensació.

Oliva,
Israel és l'única democràcia de la zona i arribat el moment segur que es posarà al costat dels demòcrates.