La tercera via és una gran enganyifa

No caiguem en el parany d’allò que alguns en diuen tercera via. Altres, menys sofisticats, ho anomenen federalisme, amb els adjectius afegits que calguin (asimètric, etc.). Uns altres busquen amb urgència un nom atractiu per vendre’ns la moto de quedar-nos a Espanya. Tot plegat per tal d’evitar que els catalans puguem decidir lliurement entre dues opcions, el “sí” i el “no”, que és el que al meu entendre toca ara. I com que la tercera via ja la coneixem de sobres, els que la propugnen semblen voler boicotejar el nostre dret a decidir. La tercera via no deixa de ser el mateix que ja tenim ara. La tercera via és el millor pacte de finançament que hi ha hagut fins ara, aquells enganys que ens han venut tant els governs de dreta com els d’esquerra. La tercera via és el pujolisme del peix al cove, i ja s’han vist els magres resultats que se n’han obtingut. La tercera via és que a Catalunya encara no es pugui viure en català i sí, en canvi, sense conèixer la nostra llengua. La tercera via ja sabem que no funciona de cap manera, bàsicament per manca de voluntat de l’altra part. L’alternativa de la tercera via és una gran enganyifa, i cal dir-ho alt i clar. Puc entendre que l’espanyolisme endreçat que es veu superat pels esdeveniments s’agafi ara amb això de la tercera via, per quedar-nos més o menys igual que ara. No ho comparteixo però ho puc entendre. Però tinc la sensació que el gruix dels ciutadans de Catalunya ja ha superat el discurs de canviar quatre cosetes perquè tot segueixi com fins ara. És per això que parlo d’una enganyifa, de la gran enganyifa que alguns ens pretenen vendre disfressada amb un nom més o menys atractiu.