A les acaballes del franquisme el polític Juan Antonio Samaranch encara saludava alçant el braç, a la manera feixista, quan ja no era obligat fer-ho, quan ja només ho feien els defensors convençuts d’aquell règim dictatorial. Convençuts com ell o com Rodolfo Martin Villa, que també surt a la foto al costat de Samaranch, per posar un altre exemple de polític expert en sobtats canvis de jaqueta. Però si us fixeu en l’alcalde Masó, amb jaqué, a l’altre costat de Samaranch, veureu que no aixeca el braç. És a dir, llavors, ja a les acaballes del franquisme, només aixecava el braç qui volia.
Ara, l’alcalde de Barcelona vol dedicar un carrer de la ciutat al franquista Samaranch, sembla ser que a instàncies d’un partit polític d’obediència espanyola però gairebé residual a Catalunya. Segons els promotors de l’homenatge la vinculació de Samaranch amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92 compensa els aspectes negatius de la seva biografia política. Bé, és un punt de vista que tot i que respecto personalment no el puc compartir, i si tot això tira endavant serà un motiu més de reflexió quan els barcelonins anem a votar a les properes eleccions municipals.
El respecte a la memòria històrica no només es demostra fent grans declaracions sinó amb l’actuació personal del dia a dia. Doncs bé, l’alcalde Trias que, per cert, va prometre tornar el Monestir de Pedralbes a Sarrià i encara no ho ha fet, simplement perquè no li ha donat la gana, ara dóna un pas més i es proposa dedicar un carrer de Montjuïc al franquista Samaranch. Molts ho tindrem en compte a l’hora d’anar a votar, perquè si el deixéssim repetir com a alcalde la culpa ja no seria d’ell sinó nostra. A Trias els casos Samaranch i Pedralbes no li poden sortir de franc.
PS: han passat gairebé tres anys i mig des de la mort de Samaranch. Llavors vaig publicar dues reflexions que van generar més d’una polèmica i, segurament, si les hagués d’escriure avui ho faria de manera diferent, més matisada, més que res per evitar alguns equívocs que, lluny de la meva voluntat, llavors es van generar. Dit això, encara que no ho puc demostrar segueixo pensant que sense Samaranch Barcelona no hauria celebrat els Jocs Olímpics.
Ara, l’alcalde de Barcelona vol dedicar un carrer de la ciutat al franquista Samaranch, sembla ser que a instàncies d’un partit polític d’obediència espanyola però gairebé residual a Catalunya. Segons els promotors de l’homenatge la vinculació de Samaranch amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92 compensa els aspectes negatius de la seva biografia política. Bé, és un punt de vista que tot i que respecto personalment no el puc compartir, i si tot això tira endavant serà un motiu més de reflexió quan els barcelonins anem a votar a les properes eleccions municipals.
El respecte a la memòria històrica no només es demostra fent grans declaracions sinó amb l’actuació personal del dia a dia. Doncs bé, l’alcalde Trias que, per cert, va prometre tornar el Monestir de Pedralbes a Sarrià i encara no ho ha fet, simplement perquè no li ha donat la gana, ara dóna un pas més i es proposa dedicar un carrer de Montjuïc al franquista Samaranch. Molts ho tindrem en compte a l’hora d’anar a votar, perquè si el deixéssim repetir com a alcalde la culpa ja no seria d’ell sinó nostra. A Trias els casos Samaranch i Pedralbes no li poden sortir de franc.
PS: han passat gairebé tres anys i mig des de la mort de Samaranch. Llavors vaig publicar dues reflexions que van generar més d’una polèmica i, segurament, si les hagués d’escriure avui ho faria de manera diferent, més matisada, més que res per evitar alguns equívocs que, lluny de la meva voluntat, llavors es van generar. Dit això, encara que no ho puc demostrar segueixo pensant que sense Samaranch Barcelona no hauria celebrat els Jocs Olímpics.
3 comentaris:
És un error dedicar el carrer a en Samaranch pel que dius com també és un error no retornar Pedralbes a Sarrià.
Però també és un error retirar la històrica placa de la plaça Sant Jaume que homenatjava la Constitució de 1837, una de les més liberals del s. XIX. I és un delicte fotre la placa que han posat ara... fa mal als ulls!
En Trias és un alcalde sense personalitat que va a remolc de ves a saber què.
Crec que aquest era un d'aquests que va segons bufa el vent per treure benefici propi. També es comenta que va fer les reformes necessàries al COI per a evitar representacions de seleccions com podria ser la catalana. També m'agradaria saber si les olimpíades les va obtenir pel plaer de tenir-les a Catalunya o per omplir les butxaques d'amiguets.
Galderich,
Encara no he vist la placa nova. En Trias té un problema, i és que com que no té majoria, no mana, i li fan fer coses que segurament no faria si les pogués decidir ell. Això, però, no treu gravetat a les seves decisions polèmiques.
Jordi,
Ep, que Samaranch també va fer coses bones, però aquestes no taparan mai el seu c/v polític. I evidentment, amic de les seleccions catalanes més aviat no n’era.
Publica un comentari a l'entrada