.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 2 de setembre de 2013

Què és això de donar llibertat al militant?

Toni Olivé a qui, per cert, no tinc el gust de conèixer, va tuitejar fa uns dies que "Donar llibertat als militants" per votar o per participar en un acte no hauria de formar part del llenguatge d'una organització democràtica, i vaig trobar tan encertada la seva reflexió que la vaig retuitejar. Dissortadament, aquest és un fenomen que afecta la majoria dels partits, i penso que és bo parlar-ne i denunciar-ho.

Massa sovint hem d’escoltar de dirigents polítics amb, al meu entendre, evidents mancances democràtiques, la frase que, aplicada a qualsevol tema, diu: “donarem llibertat al militant, o no la donarem”. Estem parlant de la llibertat d’anar a un acte, de signar un document o de participar en una manifestació. Vaja, com si el partit fos un parvulari, com si els seus dirigents fossin els tutors dels militants, als quals poguessin prohibir o permetre’ls fer coses per a les quals en una societat democràtica no es necessita cap autorització. Em molesta tant escoltar que els dirigents polítics es creuen amb el dret d’autoritzar o prohibir el que sigui a la seva militància que aquest és un motiu de pes per no haver militat mai en una organització política. Primer de tot, la llibertat.

El militant d’un partit és un ciutadà lliure, major d’edat i, per tant, plenament responsable dels seus actes. Ningú no li ha de prohibir ni autoritzar res. Només faltaria! Els partits tenen els seus estatuts i reglaments interns, i se suposa que quan un militant hi entra se’ls llegeix i els accepta. Per tant, si un militant fa alguna cosa que no agrada a la direcció imagino que hi ha sistemes interns per cridar-lo a l’ordre, discutir-ho i, si es considera convenient, fins i tot expulsar-lo del partit. Però que, per posar només un exemple d’actualitat, per poder anar a la cadena humana de l’onze de setembre t’hagi d’autoritzar la direcció del teu partit hauria de ser motiu suficient per abandonar immediatament la militància. Hi ha dirigents polítics que no han evolucionat des de l’estalinisme del segle passat.

4 comentaris:

Oliva ha dit...

ELS PARTITS S'HAN ATURAT EN EL SEGLE XIX,EL JACOBINISME ES TAN COMODE.....AIXI ELS VA¡¡¡¡

Toni Olivé ha dit...

Totalment d'acord. Jo també sóc igualadí i treballo al teu barri. Toni Olivé

Jordi ha dit...

No entenc això de pagar per fer obediència. Els militants haurien d'estar per aportar i no per seguir i els de dalt per coordinar i no per manar segons els seus pensaments.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Però que els vagi bé a ells no vol dir que ens vagi bé a nosaltres, oi?

Toni,
Benvingut, ara mateix acabo d'arribar d'Igualada.

Jordi,
Entre la militància hi ha, també, molt masoquista. Alguns ni tan sols saben que ho són.