Aquest és un dels vint i tants aperitius d’un sopar al que vaig anar convidat la setmana passada. Més: xupa-xups de foie amb xocolata blanca i pols de blat de moro. I aquests altres: la papada de porc, col, cogombre i mostassa amb pa fet al vapor i la truita al revés amb formatge brie, sobrassada i mel, fets a la planxa. O el llagostí a la brasa amb escuma de maionesa i espècies i el pinxo de pop i cansalada del coll, cuinats a la brasa. I el blini amb caviar de salmó escumat, i els ous de guatlla a la cubana.
I la síndria impregnada amb sangria d’espècies, la tartaleta de tomàquet amb encurtits i anxova, els gerds XXL cruixents amb wasabi i katsuobushi, el pa de pessic de gambes fet al moment, el seitó encurtit amb embolcall de poma àcida, el “macaro” d’anxova i olivada, la galeta “Oreo” amb formatge tofonat, el “taco” d’aletes de pollastre ecològic amb guacamole, les “bombes” de pollastre de pagès picant, el cruixent de panxeta ibèrica, les patates mimètiques dins la seva terra, la barreta cruixent de pernil ibèric “Joselito”...
Quan els aperitius sonen tan bé com aquests -quan te’ls menges encara saben molt millor- al darrere només hi pot haver un geni de la cuina, i el caneló tradicional d’en Nandu i la mini-llonganissa “Jubany” ens donen les pistes per saber qui és l’autor d’aquestes exquisideses. I això només era l’aperitiu a peu dret, però per no cansar-vos m’estalvio de detallar el menú sencer. Fa quatre anys ja havíem estat al seu restaurant, Can Jubany, i ara hem conegut el seu càtering. Un 10. Això sí, a aquests llocs només hi acostumo a anar quan em conviden. Gràcies!
I la síndria impregnada amb sangria d’espècies, la tartaleta de tomàquet amb encurtits i anxova, els gerds XXL cruixents amb wasabi i katsuobushi, el pa de pessic de gambes fet al moment, el seitó encurtit amb embolcall de poma àcida, el “macaro” d’anxova i olivada, la galeta “Oreo” amb formatge tofonat, el “taco” d’aletes de pollastre ecològic amb guacamole, les “bombes” de pollastre de pagès picant, el cruixent de panxeta ibèrica, les patates mimètiques dins la seva terra, la barreta cruixent de pernil ibèric “Joselito”...
Quan els aperitius sonen tan bé com aquests -quan te’ls menges encara saben molt millor- al darrere només hi pot haver un geni de la cuina, i el caneló tradicional d’en Nandu i la mini-llonganissa “Jubany” ens donen les pistes per saber qui és l’autor d’aquestes exquisideses. I això només era l’aperitiu a peu dret, però per no cansar-vos m’estalvio de detallar el menú sencer. Fa quatre anys ja havíem estat al seu restaurant, Can Jubany, i ara hem conegut el seu càtering. Un 10. Això sí, a aquests llocs només hi acostumo a anar quan em conviden. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada