Diplomàcia bananera

“Se acabó el recreo” és el resum del missatge del ministre espanyol d’exteriors Margallo sobre el contenciós de Gibraltar. El sentit comú ens diu que una afirmació com aquesta semblaria més pròpia d’un sargento chusquero que del cap de la diplomàcia d’un país democràtic. Doncs bé, en aquest cas el sentit comú ha fallat. O potser falla el fet de considerar que Espanya és una democràcia comme il faut, perquè veient les reaccions dels dirigents polítics espanyols cada dia s’assembla més a una república bananera.

Com que ara s’ha de tapar sigui com sigui el cas Bárcenas, torna a tocar treure el recurrent comodí de Gibraltar. El ministre Margallo fa el mateix paper que feien els seus antecessors del ministeri d’exteriors espanyol durant el franquisme. Ja només ens falta que els governants espanyols desenterrin de les hemeroteques una gran proclama franquista que en el seu moment va fer molta fortuna: “Si ellos tienen UNO, nosotros tenemos dos”. (UNO = United Nations Organization; dos = cal aclarir-ho?).

Si el que busquen els governants espanyols amb aquestes sortides de to són complicitats entre els llanitos del penyal i/o entre els polacos del nord-est, van llestos. Dels polacos també, sí, perquè fins i tot amb el tema de Gibraltar ens hi barregen a nosaltres. Encara que en primera instància l’avís a navegants anava dirigit al Regne Unit, llegint l’entrevista sencera es veu que de retruc s’estava dirigint també als catalans. I ben mirat potser té tot el sentit. Margalló és el ministre espanyol d’assumptes exteriors, i cada dia es fa més evident que això de Catalunya ho consideren ja un assumpte exterior.