Gibraltar espanyol? No

(Dibuix: El País)

Gibraltar no pot ser espanyol per un motiu ben senzill, i és que la majoria dels llanitos no tenen el més mínim interès per ser espanyols. Tan senzill com això, de la mateixa manera que Catalunya deixarà de ser espanyola tan bon punt s’acrediti per mitjans democràtics que la majoria de catalans no volen ser espanyols. Així és com funciona la democràcia, encara que no a tothom agrada que per resoldre els problemes s’apliqui aquesta doctrina política.

Les campanyes espanyoles en favor de Gibraltar español fan més aviat pena, però sempre que es vol emmascarar algun episodi incòmode de política interna el govern espanyol reobre el tema recurrent de Gibraltar. Ara segurament ho fan per intentar tapar la poc convincent compareixença parlamentària de Rajoy, o per emmascarar les veritables causes de l’accident de tren de Galícia, o per eliminar dels titulars el problema catalán durant uns quants dies. El fet és que Espanya té la clau de la verja, i de tant en tant la tanca o hi posa pegues perquè la gent no hi pugui passar amb fluïdesa. Cap novetat, amb Franco passava exactament el mateix que passa ara. El ministre espanyol Margallo no ha inventat la sopa d’all.

Admeto que des d’un punt de vista geopolític el cas de Gibraltar crida força l’atenció. Que en ple segle XXI existeixi una colònia com aquella, que sense els suports de tota mena de rep de la metròpoli britànica no tindria cap viabilitat, fa de Gibraltar un cas que podríem qualificar d’estrafolari. Però dit això, si els britànics segueixen estant disposats a finançar-ho i, més important encara, si els gibraltarenys segueixen sense voler ser espanyols, que és evident que no tenen cap interès en ser-ne, democràticament només es pot dir: “Gibraltar espanyol? No”.