.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 7 d’agost del 2013

Gibraltar espanyol? No

(Dibuix: El País)

Gibraltar no pot ser espanyol per un motiu ben senzill, i és que la majoria dels llanitos no tenen el més mínim interès per ser espanyols. Tan senzill com això, de la mateixa manera que Catalunya deixarà de ser espanyola tan bon punt s’acrediti per mitjans democràtics que la majoria de catalans no volen ser espanyols. Així és com funciona la democràcia, encara que no a tothom agrada que per resoldre els problemes s’apliqui aquesta doctrina política.

Les campanyes espanyoles en favor de Gibraltar español fan més aviat pena, però sempre que es vol emmascarar algun episodi incòmode de política interna el govern espanyol reobre el tema recurrent de Gibraltar. Ara segurament ho fan per intentar tapar la poc convincent compareixença parlamentària de Rajoy, o per emmascarar les veritables causes de l’accident de tren de Galícia, o per eliminar dels titulars el problema catalán durant uns quants dies. El fet és que Espanya té la clau de la verja, i de tant en tant la tanca o hi posa pegues perquè la gent no hi pugui passar amb fluïdesa. Cap novetat, amb Franco passava exactament el mateix que passa ara. El ministre espanyol Margallo no ha inventat la sopa d’all.

Admeto que des d’un punt de vista geopolític el cas de Gibraltar crida força l’atenció. Que en ple segle XXI existeixi una colònia com aquella, que sense els suports de tota mena de rep de la metròpoli britànica no tindria cap viabilitat, fa de Gibraltar un cas que podríem qualificar d’estrafolari. Però dit això, si els britànics segueixen estant disposats a finançar-ho i, més important encara, si els gibraltarenys segueixen sense voler ser espanyols, que és evident que no tenen cap interès en ser-ne, democràticament només es pot dir: “Gibraltar espanyol? No”.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Que no, que és Espanyol, i els llanitos seran obligats a ser-ho vulguin o no. Canvia llanitos per catalans i tenim el mateix, excepte que a ells no els hi poden dir: mira el DNI :D

I Ceuta, Melilla i la gran illa de Perejil!?

Galderich ha dit...

Perdó, però Gibraltar és anglès perquè el Tractat d'Utrecht ho va dir i les coses no han canviat des d'aquell llunyà any del 1715 com si que va passar a Menorca.

Ara bé, més enllà de les raons històriques si se'ls consulta què volen ser si britànics, independents o espanyols que contestin el que vulguin. Malgrat tot, se'ls ha de posar en cintura perquè deixin de ser un paradís fiscal com les Barbados i tants altres territoris. Seria la manera d'acabar en part amb el tràfic de drogues, armes, trata de blanques, fuga de capitals...

Per cert, Catalunya és Espanya des d'aquell tractat...

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Deixant de banda els antecedents històrics, hi ha una gran diferència: un Gibraltar independent i, per tant, sense el suport del Regne Unit, és inviable.

Galderich,
Però precisament perquè Gibraltar no és espanyol, si algú els ha de posar en cintura no és Espanya sinó el Regne Unit o la Unió Europea.
I Catalunya deixarà de ser espanyola tan bon punt una majoria de catalans ho decideixi.