.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 16 d’agost del 2013

A títol personal?

(Foto: 20 minutos)

Quan una persona que ocupa un càrrec polític institucional diu que parla o actua a títol personal ens està enredant, o s’està enredant a si mateixa o, com a mínim, demostra ser una persona amb pocs principis. Un alcalde, per posar un exemple de càrrec institucional, ho és les 24 hores del dia i els set dies de la setmana. Per tant, sempre que l’alcalde parla en públic, és l’alcalde qui parla. I quan l’alcalde participa en un acte públic, és l’alcalde qui hi participa. Aquestes són les regles del joc, i si l’alcalde no vol córrer riscos quan diu o fa determinades coses, que no les digui o que no les faci. Ocupar un càrrec institucional comporta determinades servituds, i qui decideix ocupar-lo n’ha d’acceptar les conseqüències. No val, per tant, argumentar que s’actua a títol personal. Si Xavier Trias considera que l’alcalde de Barcelona no ha de formar part de la cadena humana, que no hi vagi. Però si decideix anar-hi, que es deixi de títols personals i accepti les conseqüències polítiques i personals de la seva participació.