De vegades s’oblida aquell principi que diu que si no vols pols no vagis a l’era. Així, en una decisió comercialment arriscada, les empreses Burger King, McDonald’s i Mutua Madrileña van decidir contractar publicitat per a ser emesa en un programa de televisió escombraria. Però quan els tres anunciants van constatar que, tal com era de preveure, el programa se sortia de mare i es començaven a rebre crítiques i queixes dels espectadors, és a dir, dels seus clients reals o, com a mínim, potencials, van decidir retirar la seva publicitat.
Els anunciants van justificar la seva decisió amb arguments pretesament ètics del tipus nosaltres no promocionem el tracte vexatori a les persones i d’altres per l’estil. La realitat és, però, que quan aquestes empreses van decidir emetre la seva publicitat en el programa Campamento de Verano de la cadena Tele5 sabien perfectament on es ficaven i el risc de corrien. Per tant, més que una decisió ètica aquí hi veig oportunisme i cinisme a parts iguales.
Davant de situacions com aquesta hi ha empreses que el boicot comercial és l’únic llenguatge que entenen tot i que, en aquest cas concret, no puc deixar de ser client d’unes empreses que no m’han tingut mai com a tal. Això sí, cal no confondre el boicot amb la censura, de la que no en sóc gens partidari. Ho dic perquè alguns dels que promovien el boicot en el fons el que pretenien era censurar el programa. I tampoc és això.
PS: Posteriorment i per motius similars han retirat la seva publicitat d’aquell programa les marques ING Direct, Minute Maid i Orange, i queden altres anunciants que encara s’ho estan rumiant. El programa, però, ja està ferit de mort.
Els anunciants van justificar la seva decisió amb arguments pretesament ètics del tipus nosaltres no promocionem el tracte vexatori a les persones i d’altres per l’estil. La realitat és, però, que quan aquestes empreses van decidir emetre la seva publicitat en el programa Campamento de Verano de la cadena Tele5 sabien perfectament on es ficaven i el risc de corrien. Per tant, més que una decisió ètica aquí hi veig oportunisme i cinisme a parts iguales.
Davant de situacions com aquesta hi ha empreses que el boicot comercial és l’únic llenguatge que entenen tot i que, en aquest cas concret, no puc deixar de ser client d’unes empreses que no m’han tingut mai com a tal. Això sí, cal no confondre el boicot amb la censura, de la que no en sóc gens partidari. Ho dic perquè alguns dels que promovien el boicot en el fons el que pretenien era censurar el programa. I tampoc és això.
PS: Posteriorment i per motius similars han retirat la seva publicitat d’aquell programa les marques ING Direct, Minute Maid i Orange, i queden altres anunciants que encara s’ho estan rumiant. El programa, però, ja està ferit de mort.
2 comentaris:
.....I ELS ANUNCIANTS DE "SALVAME",SEGUEIXEN?....
Oliva,
Doncs no en tinc ni idea, la notícia no en parla.
Publica un comentari a l'entrada