Nazis?

Agafes qualsevol diari i aviat t’adones que els discursos polítics van pujant de to. Alguns ja no saben què dir i, a manca d’arguments polítics, s’han passat als insults gratuïts. Però en aquest joc no hi vull entrar, prefereixo centrar-me en els arguments. Així, vull que quedi clar que, tot i la meva absoluta discrepància política amb el personatge, el diputat ciudadano Cañas no és un nazi, com tampoc no ho són els catalans que volen decidir democràticament el seu futur. Conceptes com el nazisme no s’haurien de banalitzar mai.

Imaginem-nos que Cañas ens digués a la majoria de catalans que som uns nazis per defensar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació o, si això no és possible, d’unes eleccions en clau plebiscitària per tal de sortir de dubtes d’una punyetera vegada. Oi que no seria acceptable que un diputat que, per cert, només representa una minoria de ciutadans, ens acusés de nazis a la majoria de catalans?

Doncs bé, el tal Cañas ens ha donat a entendre que som uns nazis. Segons ell, a manca de poder convocar un referèndum que ell i els seus no permetran mai que se celebri, la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries equivaldria a agafar el camí del nazisme. Així, Cañas ens deixa triar entre seguir sent presoners d’Espanya o acceptar que som uns nazis pel fet de voler sortir, democràticament, de l’atzucac en el qual ens trobem.

Encara que intenta dissimular-ho, Cañas té molt clar quin és el seu objectiu: transformar la nació catalana en una província espanyola més. El més trist de tot no és que un eixelebrat ens insulti titllant-nos de nazis, que de disbarats aquest personatge en diu de l’alçada d’un campanar, sinó que encara hi hagi gent que el voti. Afortunadament, però, Cañas només representa una minoria de la nostra societat. En democràcia sempre acaben guanyant les majories.