Striptease: Manifestació exhibicionista dels sentiments més íntims (dels diccionaris).
El món és ple de gent amable. Sense anar més lluny, ahir dinava amb un bon amic que feia temps que no veia i sense cap pregunta ni insinuació per part meva va tenir la cortesia de dir-me que trobava molt interessants els meus articles. Bé, sempre resulta agradable escoltar coses com aquesta tot i que, encara que això no m’ho va dir (els meus amics acostumen a ser persones amables), estic convençut que no està d’acord amb tot el que escric.
Però a partir d’aquest comentari va sorgir a la nostra conversa quin és el meu objectiu quan escric. Li vaig dir que la meva màxima preocupació és que s’entengui perfectament el que vull dir. Sóc poc ambiciós, només busco que el lector, deixant al marge la complicitat o rebuig que pugui sentir amb les idees que exposo en públic, les entengui tal com les entenc jo. Només que les entengui, no que necessàriament les comparteixi. Amb aquest objectiu intento utilitzar un llenguatge molt planer i unes expressions de caire més pràctic que literàriament aparatoses.
Jo vinc del món del comerç internacional, i en l’ofici d’escriure sóc un simple aprenent, un self-made-man perfectament conscient de les meves moltes limitacions. No puc pretendre competir en estil ni en brillantor literària, així que m’haig de limitar a transmetre les meves idees amb la màxima claredat. És així de senzill o, segons com es miri, així de complicat. I he incorporat la paraula striptease en el títol d’aquestes reflexions perquè sóc conscient que qualsevol que em segueixi habitualment sabrà més coses de mi que les que jo pugui saber de les persones que em llegeixen, tot i que sovint penso que m’agradaria que fos al revés.
El món és ple de gent amable. Sense anar més lluny, ahir dinava amb un bon amic que feia temps que no veia i sense cap pregunta ni insinuació per part meva va tenir la cortesia de dir-me que trobava molt interessants els meus articles. Bé, sempre resulta agradable escoltar coses com aquesta tot i que, encara que això no m’ho va dir (els meus amics acostumen a ser persones amables), estic convençut que no està d’acord amb tot el que escric.
Però a partir d’aquest comentari va sorgir a la nostra conversa quin és el meu objectiu quan escric. Li vaig dir que la meva màxima preocupació és que s’entengui perfectament el que vull dir. Sóc poc ambiciós, només busco que el lector, deixant al marge la complicitat o rebuig que pugui sentir amb les idees que exposo en públic, les entengui tal com les entenc jo. Només que les entengui, no que necessàriament les comparteixi. Amb aquest objectiu intento utilitzar un llenguatge molt planer i unes expressions de caire més pràctic que literàriament aparatoses.
Jo vinc del món del comerç internacional, i en l’ofici d’escriure sóc un simple aprenent, un self-made-man perfectament conscient de les meves moltes limitacions. No puc pretendre competir en estil ni en brillantor literària, així que m’haig de limitar a transmetre les meves idees amb la màxima claredat. És així de senzill o, segons com es miri, així de complicat. I he incorporat la paraula striptease en el títol d’aquestes reflexions perquè sóc conscient que qualsevol que em segueixi habitualment sabrà més coses de mi que les que jo pugui saber de les persones que em llegeixen, tot i que sovint penso que m’agradaria que fos al revés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada