.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 4 d’octubre de 2013

Trampes, mentides i enquestes

D’enquestes polítiques interessades, molt manipulades i, per tant, tramposes, en surten com a bolets. N’hi ha per a tots els gustos. Des de les que amb cap rigor tècnic diuen que guanyarà el “sí” a la independència de Catalunya fins a les que amb la mateixa manca de seriositat asseguren exactament el contrari. A veure, de trampes jo també en sé fer. Que vull un resultat àmpliament favorable a uns interessos determinats? Busco el lloc adequat on haig de preguntar i segur que obtinc els resultats que busco. I si així i tot no m’acaben d’agradar, els cuino adequadament fins que m’agradin.

Es fan trampes per les dues bandes, i a aquestes alçades del procés independentista català sembla ser que aquestes trampes resulten gairebé inevitables. Aquí tothom s’hi juga alguna cosa i alguns no volen perdre determinats privilegis si canvia el seu statu quo. I sempre hi ha els que pensen que la mentida i la trampa els poden ajudar a deixar les coses tal com estan o, com a mínim, a alentir i/o a refredar el procés. Aquesta és l’estratègia espanyolista dels que defensen la coneguda com a tercera via.

La Razón, un diari fet a Madrid però de direcció i capital catalans, deia fa uns dies que més de la meitat dels ciutadans de Catalunya optaria pel “no” a la independència. Però el seu director, Paco Marhuenda, que de tonto no en té un pèl, confon els seus desitjos amb una realitat catalana que sembla anar-se imposant cada dia que passa. L’enquesta no ho deia això, ni molt menys, però el títol de la notícia sí, i com que es juga a que molts lectors es queden només amb el títol, sense profunditzar en el text de la notícia, sembla que publicant una mentida en forma de títol l’objectiu s’hagi acomplert.

Jo no tinc la bola de vidre i, per tant, no sé qui guanyarà el referèndum. Però m’ho ensumo. Ara bé, en democràcia no n’hi ha prou en ensumar el resultat d’una consulta abans de fer-la. En democràcia la consulta primer s’ha de fer, i només a partir dels resultats d’una votació feta amb tots els ets i uts es podran treure conclusions. I llavors La Razón ja no podrà seguir mentint sobre Catalunya com fa contínuament el diari del senyor Lara.

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Tothom escombra cap a casa, però penso que alguns escombren més descaradament que d'altres. Potser no fa una gran diferència, això... o potser sí.

Oliva ha dit...

..."LADRAN LUEGO CABALGAMOS"....TENIN,DESGRACIADAMENT,POLITICA DIGNA DEL SEGLE XIX.

Jordi ha dit...

La part positiva és que s'està ensumant una consulta des de tots els sectors.

Gerard Domínguez Reig ha dit...

Coincideixo plenament en que tot el debat sobre si guanyaria el NO o el SI acabaria simplement votant. Volem acabar amb les especulacions? Votem. El problema és que a molts els interessa més mantenir-se en el dubte i fer créixer els extremismes. Quan aquest procés arribi al límit, potser la moderació ja no té lloc en el debat.

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Per ser justos... em sembla que tothom fa el que pot.

Oliva,
Posats a triar entre gos i cavall em quedo amb la bèstia més grossa ;-)

Jordi,
Exacte, la consulta ja no hi ha qui l'aturi. Vaja, això espero.

Gerard,
Tinc les meves intuïcions i sóc dels que penso que els únics que s'oposen a que TOTS anem a votar són els que tenen por a perdre.