.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dijous, 31 d’octubre de 2013

Voleu dir que cal estar sempre connectat?

La cortesia ens diu que no s’hauria de començar una nova conversa mentre se’n manté una altra. A ningú agraden les interrupcions i, a més a més, com que resulta impossible mantenir dues converses alhora, deixar el teu primer interlocutor amb la paraula a la boca mentre n’atens un altre constitueix una falta de respecte. Amb el telèfon passa el mateix, no he entès mai que quan sona un telèfon s’hagi d’interrompre una conversa començada prèviament. Aquest fenomen ve a ser una nova modalitat de dictadura, la dictadura del mòbil. Amb poquíssimes excepcions, no hi ha cap conversa telefònica que no pugui esperar una estona. A més a més, moltes converses telefòniques són perfectament prescindibles.

Avui en dia molta gent està acostumada, molt mal acostumada, a que tots estem sempre disponibles. Molta gent dóna per fet que quan et truquen has d’agafar el telèfon, estiguis fent el que estiguis fent. I si no l’agafes, després alguns encara t’ho retreuen i et demanen explicacions. Tinc per costum apagar el mòbil abans d’iniciar una conversa, i d’aquesta manera evito interrupcions. Hi ha qui el deixa en silenci i, quan el truquen, com que només s’activa la vibració tu no te n’assabentes. Però llavors fan una mirada discreta a la pantalla i, moltes vegades, acaben atenent la trucada. Doncs tant per tant, no cal silenciar-lo.

Aquesta excessiva dependència del mòbil és una modalitat moderna d’esclavatge. És l’esclavatge de l’obsessió per la connexió a tothora combinada, sovint, amb una manca de respecte de la que molts usuaris potser ni en són conscients. No fa pas tant que quan et trucaven i no contestaves, et tornaven a trucar més tard, o trucaves tu. Però ara no, molta gent pensa que no es pot desatendre cap trucada, ni que sigui quedant malament amb algú que té al davant. I com que llavors acostumen a no ser discrets i parlen davant teu, te’n fas creus del motiu banal que ha interromput una conversa que començava a ser interessant.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Comenta-li això mateix al teu interlocutor que agafa una trucada davant teu, a veure com s'excusa, pot ser divertit :D

Miquel Saumell ha dit...

pons007,
Ja ho he fet i, normalment, es queden molt parats, perquè no s'ho esperen.