Encara que recordar-ho pugui semblar una obvietat, hem de tenir clar que el president Mas és la màxima autoritat de Catalunya. Hi ha, però, unes excepcions protocol·làries. Així, mentre Catalunya pertanyi a Espanya, quan es tracta d’actes amb la presència del cap de l’estat espanyol, del seu successor i dels presidents del govern i de les cambres legislatives espanyoles, el protocol diu que el president de Catalunya queda per darrere. Així, quan fa pocs dies hi va haver l’acte de la beatificació de Tarragona, com que també s’hi va presentar el president del Senado, Artur Mas es va situar en el segon lloc del protocol amb tota normalitat.
L’incident de dijous a Foment no va ser degut a una simple qüestió protocol·lària. Contràriament al que deia la convocatòria de l’acte de la patronal catalana (“l’acte estarà presidit pel MH President de la Generalitat”) a última hora els organitzadors, pressionats des de Madrid, no el volien deixar presidir l’acte, i llavors el president Mas va decidir, per dignitat institucional, no anar a Foment. A Catalunya, i més ara, la dignitat de la seva màxima representació política ha d’estar sempre per davant de tot. Mas va fer molt bé no anant-hi, i la patronal va fer un trist paperot cedint a les pressions de la vicepresidenta vinguda de Madrid.
Recordar tot això no és fer victimisme. Aquí s’aprofita qualsevol excusa per tensar la corda i, al final, si tot plegat acaba esclatant, tothom donarà la culpa al veí. Doncs bé, comencem a fer una llista de greuges. El responsable del fiasco de dijous a Foment és Gay de Montellà, president de l’entitat, com a organitzador i màxim responsable de l’acte. La vicepresidenta espanyola simplement es va aprofitar d’una situació excepcional per intentar marcar territori, i va acabar presidint l’acte. Això sí, un cop feta la foto i el discurs, ni ella ni el seu seguici pepero van tenir la cortesia de quedar-se al sopar al que havien estat convidats. Gay de Montellà, amb la complicitat del president de la CEOE, el també català Rosell, va intentar menysprear la màxima autoritat de Catalunya. Però no se’n van sortir.
L’incident de dijous a Foment no va ser degut a una simple qüestió protocol·lària. Contràriament al que deia la convocatòria de l’acte de la patronal catalana (“l’acte estarà presidit pel MH President de la Generalitat”) a última hora els organitzadors, pressionats des de Madrid, no el volien deixar presidir l’acte, i llavors el president Mas va decidir, per dignitat institucional, no anar a Foment. A Catalunya, i més ara, la dignitat de la seva màxima representació política ha d’estar sempre per davant de tot. Mas va fer molt bé no anant-hi, i la patronal va fer un trist paperot cedint a les pressions de la vicepresidenta vinguda de Madrid.
Recordar tot això no és fer victimisme. Aquí s’aprofita qualsevol excusa per tensar la corda i, al final, si tot plegat acaba esclatant, tothom donarà la culpa al veí. Doncs bé, comencem a fer una llista de greuges. El responsable del fiasco de dijous a Foment és Gay de Montellà, president de l’entitat, com a organitzador i màxim responsable de l’acte. La vicepresidenta espanyola simplement es va aprofitar d’una situació excepcional per intentar marcar territori, i va acabar presidint l’acte. Això sí, un cop feta la foto i el discurs, ni ella ni el seu seguici pepero van tenir la cortesia de quedar-se al sopar al que havien estat convidats. Gay de Montellà, amb la complicitat del president de la CEOE, el també català Rosell, va intentar menysprear la màxima autoritat de Catalunya. Però no se’n van sortir.
3 comentaris:
De genolls i pagant. Així ens volen. Bé pel president.
L'actitud d'en Mas l'adequada. La de Foment ... que s'ho facin mirar. Bé, la realitat és que no sé de què ens estranyem.
Jordi i Clidice,
Gràcies, avui coincidim.
Publica un comentari a l'entrada