Es critica molt, i jo sóc el primer en fer-ho, la manca d’intel·ligència política que sobre el procés independentista de Catalunya està demostrant el PP. Aquesta manca d’intel·ligència es deu a que no entenen el problema, potser perquè no el volen entendre, però el fet és que la carpeta catalana l’han deixat podrir tant que ja no hi ha cap alternativa que no passi per un referèndum amb dues possibilitats de resposta: marxem o ens quedem. Ara ja no hi ha marxa enrere.
Però crida l’atenció quan a aquestes crítiques, del tot merescudes, dirigides al partit que governa Espanya, s’hi afegeixen alguns dirigents del PSOE. I dic que crida l’atenció perquè estic absolutament convençut que si la majoria absoluta del parlament espanyol en comptes de tenir-la el PP estigués en mans del PSOE, la reacció sobre el problema catalán seria més o menys la mateixa. El problema de Catalunya no és el PP ni és el PSOE. El problema és Espanya, és aquesta pretensió equivocada de propietat que Espanya i molts espanyols tenen sobre Catalunya i els catalans.
No és que pensin que Catalunya és Espanya i que els catalans són espanyols, que també. El problema, com dèiem, és l’apropiació indeguda, l’usurpació. En el fons pensen, i de vegades ho expressen en veu alta i tot, que Catalunya és d’Espanya i que els catalans són dels espanyols. El matís derivat d’incloure-hi la preposició és important, però és evident que pel camí de reivindicar la propietat no arribaran enlloc. En ple segle XXI, l’esclavisme polític associat al concepte de propietat que els dirigents polítics espanyols tenen sobre els catalans està totalment fora de lloc. Potser algun dia ho entendran, però ja serà massa tard.
Però crida l’atenció quan a aquestes crítiques, del tot merescudes, dirigides al partit que governa Espanya, s’hi afegeixen alguns dirigents del PSOE. I dic que crida l’atenció perquè estic absolutament convençut que si la majoria absoluta del parlament espanyol en comptes de tenir-la el PP estigués en mans del PSOE, la reacció sobre el problema catalán seria més o menys la mateixa. El problema de Catalunya no és el PP ni és el PSOE. El problema és Espanya, és aquesta pretensió equivocada de propietat que Espanya i molts espanyols tenen sobre Catalunya i els catalans.
No és que pensin que Catalunya és Espanya i que els catalans són espanyols, que també. El problema, com dèiem, és l’apropiació indeguda, l’usurpació. En el fons pensen, i de vegades ho expressen en veu alta i tot, que Catalunya és d’Espanya i que els catalans són dels espanyols. El matís derivat d’incloure-hi la preposició és important, però és evident que pel camí de reivindicar la propietat no arribaran enlloc. En ple segle XXI, l’esclavisme polític associat al concepte de propietat que els dirigents polítics espanyols tenen sobre els catalans està totalment fora de lloc. Potser algun dia ho entendran, però ja serà massa tard.
2 comentaris:
Aquest és el problema que per fi molta gent està veient. Catalunya els pertany i així ho han pensat des del 1714. Amb Portugal no van poder finalment i Holanda també se'ls va escapar. Això fa que p.e. que el que parla castellà sempre tingui la preferència sigui client o proveïdor, sigui funcionari o usuari. També fa el dret que consideren seu de manar sobre nosaltres pensem el que pensem.
Jordi,
És una mentalitat força estesa, sí.
Publica un comentari a l'entrada