.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 18 de novembre del 2013

Ara ja sabem del cert que ens han estat enredant

(Dibuix: diariorc.com)

Tot i que alguns ja feia molt temps que ho veníem dient, ahir va quedar clar que el politburó de la franquícia catalana dels socialistes espanyols no està pel dret a decidir dels catalans. No és només que estigui en contra de la independència de Catalunya, que també, és que està en contra que els catalans puguem decidir el nostre futur, democràticament, a les urnes. Hi tenen tot el dret, això no es discuteix, però després d’haver mostrat repetidament el seu compromís amb la consulta sobiranista no tenien cap dret a enredar el personal durant tots aquests mesos. A Catalunya, per marejar la perdiu ja en tenim prou amb en Duran.

Fruit d’aquesta enredada a la ciutadania aviat veurem que, en clau electoral, els socialistes en patiran les lògiques conseqüències polítiques. Ahir va quedar clar que en termes de debat nacional els socialistes catalans han optat pel model unionista de peperos i ciudadanos. Són els del “no” a que es pugui votar i, com que comparteixen un objectiu per a ells prioritari, a partir d’ara no s’ha de descartar res, ni tan sols una llista electoral unionista compartida per diferents partits. Però com que Rivera està fort i és possible que rebutgi participar-hi, aquesta llista compartida podria quedar reduïda a una simple sociopeperància de perdedors.

Els socialistes poden continuar fent el ridícul, però suposo que no cal insistir en el fet que, a l’hora d’anar a votar, els vots dels senyors Navarro, Balmón, Lucena, Montilla, Corbacho, Iceta, Chacón i companyia valdran exactament igual que qualsevol altre. El sentit comú ens diu que en un tema tan important com ho és el futur del nostre país, els votants actuaran al marge de les instruccions dels líders polítics. A les properes eleccions s’acabarà votant en clau de país i en clau de futur, i tothom farà allò que més li convingui. I dit això, aviat veurem que Navarro quedarà políticament tan amortitzat com Sánchez-CamaRGA. Les enredades no surten gratis, tard o d’hora sempre s’acaben pagant.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

tinc la sensació que va ser un acte destinat a embolicar amb paper de regal els vots que els donaran a Ciudadanos. Al meu poble, l'escissió PSOE(c) ja ha creat C's.

Oliva ha dit...

AMORTITZAT?......LA SITUACIO DE AQUEST CARALLOT,ES PITJOR,TOTS SABEM QUE ROMA NO PAGA TRAIDORS.....

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
És per això que alguns diem que Navarro podria estar a sou de Rivera. Sota mà, és clar.

Oliva,
Take it easy! Navarro no és un traïdor, només ha escenificat que el PSC sempre ha estat a les ordres del PSOE, i com que ara el PSOE s’ha posat “farruco”, l’encarregat de la franquícia catalana s’ha limitat a complir les ordres de la casa central.