.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 13 de novembre del 2013

Les formes del diputat Fernàndez

(Foto: Ara)

Al meu entendre Rato és allò que es coneix com un delinqüent de coll blanc, ni que només sigui per les seves responsabilitats evidents en la tramposa sortida a borsa de Bankia. Però no entraré en el fons de l’assumpte, els jutges ja faran la seva feina. O almenys això és el que molts esperem. El fet és que Rato, que s’hagués pogut quedar tranquil·lament a Madrid, es va presentar al Parlament de Catalunya a donar la cara, tal com li demanaven els diputats catalans. I pels antecedents que hi havia, Rato era perfectament conscient que els diputats no el rebrien amb els braços oberts.

A partir d’aquí, les reaccions del diputat estrella de la CUP. El gest del diputat David Fernàndez de mostrar-li la sabata a Rato segur que va fer gràcia als seus. I potser a algú més. I els insults que sovintegen en les seves intervencions, també. Fernàndez té la seva peculiar manera d’anar pel món, els seus gustos i la seva clientela. Com tothom. Però tal com jo ho veig, quan un opta per l’insult és que ja no té arguments. I tota la raó que pogués tenir el diputat, que en aquest cas segurament la tenia, la va perdre quan va reaccionar de la manera barroera com va reaccionar Fernàndez.

A més a més trobo que optant pel model àrab de protestar, amb la sabata a la mà, Fernàndez va demostrar ser molt poc original. En fi, com dèiem abans, els seus estaran encantats de la vida, però jo no em sento representat per aquest diputat. I és una llàstima, perquè en molts temes té raó. Però les formes el perden. Ja n‘aprendrà.

6 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un raonament molt ben argumentat, però discrepo en el tema de l'insult. No el va insultar, el va definir. Els gestors de Bankia i de la resta de caixes i bancs estafadors han causat molt dolor entre la població, i al capdevall no li va llançar la sandàlia.

Miquel Saumell ha dit...

Xavier,
Gràcies, no m'has de convèncer sobre la qualificació d'aquesta gentussa però, això sí, discrepem sobre els límits del llenguatge i dels gestos dels nostres representants polítics.
Per cert, tens un blog molt maco.

jordir ha dit...

Jo, en canvi trobo que les formes, en aquest cas, ajuden a fer veure el que, d'altre manera, quedaria amagat.
Diuen que el fí justifica els mitjans, n'acabo de parlar al meu blog….

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Alguns "diuen que el fi justifica els mitjans", però jo ni ho dic ni ho penso. No tot val ;-)

Jordi ha dit...

És molt més insultant el que ha fet Rato i els seus. Crec que cal mantenir les formes però sovint un se sent impotent davant aquest tipus de "gansters"

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Gràcies, em quedo amb que "cal mantenir les formes".