Afer intern

Gairebé tots els dirigents polítics i diplomàtics estrangers no volen entrar en polèmiques, i potser fan bé. Fan bé de moment, és clar. Així, la repetida al·lusió a que es tracta d’un afer intern és l’excusa fàcil que utilitzen per tal d’evitar mullar-se quan se’ls pregunta sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Però arribarà un dia que, com que tothom s’haurà de mullar, ells ja no es podran amagar més amb l’excusa de l’afer intern que, contra el que pugui semblar, no és necessàriament un símil de no tenir opinió sobre el tema, ni molt menys. La majoria dels polítics estrangers la tenen, i la tenen perfectament formada. Però, diplomàticament, consideren que encara no és el moment de fer-la pública. El dia que deixin d’amagar-se amb aquesta excusa voldrà dir que els catalans ja hauran decidit el seu futur, i automàticament desapareixeran les reserves que es produeixen ara per expressar-se en llibertat. Mentrestant, els periodistes fan bé en preguntar-ho sempre que se’ls presenti l’ocasió, però sabent que difícilment en trauran l’entrellat. Si més no, serveix per deixar constància que la carpeta catalana segueix políticament viva.