Els líders polítics i la independència

Em molesten molt les indefinicions conscients, els enganys més o menys pietosos i les ensarronades intencionades que ens fan la majoria dels nostres polítics, siguin del govern o de l’oposició. Cal deixar constància, però, d’alguna excepció. No sóc d’Esquerra i ni tan sols em considero d’esquerres, però s’ha de reconèixer que el diputat Oriol Junqueras és pràcticament l’únic líder polític d’un partit català que parla clar en favor de la independència de Catalunya. I tot i que no l’he votat mai ni tinc previst votar-lo en el futur, ni que només sigui per la claredat de les seves exposicions és mereixedor de les meves simpaties.

Algú podria dir-me que en el grup dels líders polítics que parlen clar potser també s’hi hauria d’incloure el diputat de la sandàlia, però com que les CUP parlen més dels Països Catalans que de Catalunya, i parlen més del neocomunisme que de l’economia de mercat, em mereixen poc interès. Els polítics haurien de tocar de peus a terra, sempre, i parlar dels Països Catalans en termes polítics (que no lingüístics) és desconèixer la realitat, com ho és reivindicar un sistema polític que ha fracassat estrepitosament allà on s’ha intentat implantar.

Per cert, a Catalunya també hi ha un líder polític, Albert Rivera, del partit Ciudadanos, que parla clar sobre la independència de Catalunya, en aquest cas en contra. Deixem-ne, doncs, deguda constància. I entre els partits amb representació parlamentària, aquí s’acaba el meu inventari dels líders polítics catalans que parlen clar sobre la independència de Catalunya. Deixo expressament de banda els encarregats de les franquícies catalanes dels partits d’obediència espanyola (PP i PSOE) perquè, parlin clar o espès, són la voz de su amo de la casa central i no aporten cap originalitat al debat. I sobre les indefinicions de la resta de líders catalans ja en parlo sovint.