.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 20 de desembre de 2013

Rosell (CEOE) i la independència

Alguns tenim memòria, i vull començar dient que el president de la CEOE no és precisament sant de la meva devoció. Mentre era vicepresident de la institució va defensar amb ungles i dents l’impresentable del seu president i antecessor en el càrrec, Díaz Ferrán, un personatge que ara es troba ben endreçat a la presó. Rosell es va carregar el seu prestigi defensant un individu indefensable i permetent que a la patronal espanyola s’allargués durant molts mesos una situació agònica insostenible. Tothom sabia que Díaz Ferrán era un bandarra menys Rosell i la cúpula de la CEOE i, per tant, aquesta motxilla incòmoda i pesada els dirigents empresarials l’arrosseguen ben merescudament.

Dimarts el president de la CEOE va deixar constància amb molta preocupació que hi ha un sector de l’empresariat català favorable a la independència de Catalunya. Però Rosell només va dir una obvietat, això ho sap tothom que tingui interès en saber-ho. Sense anar més lluny, aquesta setmana he estat amb diversos empresaris de diferents sectors, petits empresaris, i només cal treure el tema a la conversa per adonar-te que el descobriment de Rosell no és cap novetat. No tots els empresaris són independentistes, òbviament. Però insistir en el discurs de la por a la deslocalització d’empreses catalanes dient que els empresaris són contraris a la independència és una generalització tan falsa com malintencionada.

Rosell té raó. D’empresaris independentistes n’hi ha entre els titulars d’empreses afiliades a la CEOE (potser via Foment si són de Catalunya) i entre les no afiliades. Ara bé, tal com molt oportunament va aclarir l’empresari Grifols, la seva empresa (uns importants laboratoris farmacèutics que porten el seu nom) ni vota ni creu en Déu, perquè votar i creure està reservat a les persones, no a les empreses. L’empresa Grifols no vota, de la mateixa manera que tampoc voten Planeta o Freixenet. Voten les persones. I les persones, quan toqui fer-ho, votaran el que més els convingui, siguin empresaris o siguin els seus secretaris.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan Catalunya sigui independent podran dir si tenen una oficina també a Espanya, que son internacionals, i això es la mar de guai :D

Oliva ha dit...

ESTAN REVIVIN EL DESASTRE DEL "98",ES UN JOC MALIGNA,TOT PLEGAT.

Miquel Saumell ha dit...

pons007,
Quan Catalunya sigui independent cada empresa farà allò que més li convingui, i si Espanya segueix sent un mercat important tindrà tot el sentit tenir-hi delegació, és clar.

Oliva,
Doncs nosaltres a lo nostre, i no ens despistem ;-)