(Dibuix: Teresa Saumell)
Si algú us digués que ahir la barra de pa valia mig euro més que el seu preu habitual, per tal de poder destinar la diferència a pagar l’extra de Nadal al venedor de la fleca, segur que no us ho creuríeu. I si algú us digués que, amb el mateix objectiu, ahir el preu del cafè al bar de la cantonada era mig euro més car que normalment, tampoc. Més que res perquè la paga extra de Nadal que cobra el treballador qui segur que no la paga, si més no directament, és el client, tot i que, indirectament, és evident que tot ho acaba pagant el consumidor final, com no podria ser d’altra manera.
Doncs bé, aquesta regla té una excepció, una excepció que ve del franquisme. Ahir els diaris catalans valien mig euro més, i aquest suplement de 50 cèntims anava destinat directament a la butxaca del venedor. És una manera de fer-se amb la paga extra de Nadal que cada any em crida força l’atenció. Segons explicaven els diaris, la normativa que empara aquesta peculiar manera de fer és del franquisme, concretament de l’any 1972. El BOE del 13 de maig d’aquell any ho regula.
Doncs bé, amb paga extra o sense, que en els temps que corren això comença a ser un bé escàs, desitjo a totes les meves lectores un molt Bon Nadal. I en aquest cas el femení inclou, òbviament, el masculí, que de lectors també en tinc algun i no voldria pas que ningú se m'enfadés.
2 comentaris:
no ho coneixia això dels diaris, serà que compro poc el diari, catxis... bon nadal
pons007,
Bon any! Amb gent que no compra diaris com tu passa el que passa: ahir va desaparèixer la versió en paper de La Gaceta ;-)
Publica un comentari a l'entrada